Junts assolim objectius. 
Quin és el teu avui?

L'aprovació del Reial decret 322/2024 el passat mes de març, ha introduït modificacions en el Reglament General de Recaptació de la Seguretat Social, incloent-hi la implementació d'una nova quota de solidaritat. Aquesta mesura entrarà en vigor el gener de 2025 i s'aplicarà a la part del salari que superi la base de cotització.

El recent canvi legislatiu en l'àmbit de la negociació col·lectiva, específicament en l'article 84 de l'Estatut dels Treballadors (ET), introdueix una modificació significativa en la competència entre convenis col·lectius. Tradicionalment, els convenis sectorials estatals tenien preeminència, limitant la capacitat dels sindicats i patronals autonòmiques per negociar convenis sectorials propis, tret que no s'exclogués o modulés en un conveni marc estatal, i excloent unes certes matèries de negociació.

El 22 de maig de 2024, va ser publicat al BOE (Butlletí Oficial de l’Estat) el Reial decret llei 2/2024, de 21 de maig, que introdueix mesures urgents per simplificar i millorar la protecció per desocupació, així com per completar la transposició de la Directiva (UE) 2019/1158 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de juny de 2019. Aquesta Directiva tracta sobre la conciliació de la vida familiar i professional.

L’any 2026 marca un nou pas en la reforma del sistema de pensions i de la Seguretat Social. Les mesures que entren en vigor responen a un objectiu clar: garantir la sostenibilitat del sistema públic en un context d’envelliment de la població.

Aquestes novetats tenen un impacte directe tant en les nòmines dels treballadors com en els costos laborals de les empreses, així com en la planificació de la jubilació futura. A continuació, analitzem els principals canvis que cal tenir en compte.

L’any 2025 està portant canvis importants en matèria de pensions i compatibilitat entre feina i jubilació. Dos textos legals en són la clau: el Reial decret 402/2025, de 27 de maig, que regula el procediment per permetre l’anticipació de l’edat de jubilació aplicant coeficients reductors, i el Reial decret llei 11/2024, de 23 de desembre, que introdueix novetats en la jubilació parcial.

La reforma aprovada el 29 de juliol de 2025 (RDL 9/2025) ha transformat el permís per naixement i cura de menor. Després de mesos de dubtes i informacions parcials, ja podem assenyalar els punts essencials que tant empreses com treballadors han de conèixer.

Si ets autònom o tens una SLU sense treballadors, fer la primera contractació pot semblar un salt massa gran. Els ajuts TU+1 estan pensats per acompanyar-te en aquest moment clau: et donen suport perquè puguis créixer i, alhora, afavoreixen la contractació indefinida de persones en situació d’atur.

El Govern ha aprovat, el 29 de juliol de 2025, una reforma històrica sobre el permís per naixement i cura de menor. Aquesta inclou un augment que eleva el permís de 16 a 19 setmanes retribuïdes per progenitor, amb aplicació retroactiva des del 2 d’agost de 2024. Així, tants mares com pares gaudeixen de més temps per cuidar i conciliar.