Noves regles per prioritzar els convenis col·lectius autonòmics i provincials més beneficiosos per als treballadors

Després del fracàs de l'intent el desembre de 2023 (gener de 2024, a causa de la no convalidació pel Congrés del RD llei 7/2023, de 19 de desembre), el 22 de maig de 2024 es va publicar al BOE el Reial decret llei 2/2024, de 21 de maig. Aquest decret adopta mesures urgents per simplificar i millorar l'assistència per desocupació i completar la transposició de la Directiva (UE) 2019/1158 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de juny de 2019, sobre la conciliació de la vida familiar i professional dels progenitors i cuidadors, derogant la Directiva 2010/18/UE del Consell.

Aquest RDL 2/2024, amb efectes des del 23 de maig de 2024, introdueix una novetat significativa en relació amb la prioritat aplicativa dels convenis col·lectius sectorials i els acords interprofessionals autonòmics respecte als convenis col·lectius provincials, i també sobre els acords i convenis col·lectius sectorials d'àmbit estatal, sempre que compleixin una sèrie de requisits específics, que es detallen a continuació.

Atenció: Convé recordar que, encara que la present modificació ha entrat en vigor el 23 de maig de 2024, el RDL 2/2024 ha de ser convalidat pel Congrés dels Diputats en el termini dels trenta dies següents a la seva promulgació.

Prioritat aplicativa dels convenis col·lectius autonòmics i provincials més favorables per als treballadors

El recent canvi legislatiu en l'àmbit de la negociació col·lectiva, específicament en l'article 84 de l'Estatut dels Treballadors (ET), introdueix una modificació significativa en la competència entre convenis col·lectius. Tradicionalment, els convenis sectorials estatals tenien preeminència, limitant la capacitat dels sindicats i patronals autonòmiques per negociar convenis sectorials propis, tret que no s'exclogués o modulés en un conveni marc estatal, i excloent unes certes matèries de negociació.

Amb la nova redacció de l'article 84 de l'ET, vigent des del 23 de maig de 2024, es permet als sindicats i organitzacions patronals autonòmiques negociar convenis col·lectius i acords interprofessionals que prevalguin sobre qualsevol conveni sectorial estatal, sempre que comptin amb el suport majoritari requerit per a constituir la comissió negociadora en la unitat de negociació corresponent. Aquesta modificació atorga prioritat aplicativa a aquests convenis autonòmics, a condició que la seva regulació sigui més favorable per als treballadors comparada amb la dels convenis estatals.

Així mateix, els convenis col·lectius provincials poden gaudir d'aquesta mateixa prioritat aplicativa si així ho preveuen els acords interprofessionals d'àmbit autonòmic, sempre que el seu contingut resulti més beneficiós per als treballadors respecte als convenis estatals.

Atenció: Una altra novetat important és que poden tenir la mateixa prioritat aplicativa els convenis col·lectius provincials, quan així es prevegi en acords interprofessionals d'àmbit autonòmic i sempre que la seva regulació resulti més favorable per als treballadors que la fixada en els convenis o acords estatals.

No obstant això, existeixen matèries que es consideren no negociables sota aquesta nova normativa. Aquestes inclouen el període de prova, les modalitats de contractació, la classificació professional, la jornada màxima anual de treball, el règim disciplinari, les normes mínimes en matèria de prevenció de riscos laborals i la mobilitat geogràfica. Aquestes restriccions asseguren que uns certs aspectes essencials de la relació laboral mantinguin una coherència en l'àmbit nacional, garantint un marc mínim de drets i obligacions que no poden ser alterats per convenis autonòmics o provincials.

D'altra banda, cal indicar que aquesta modificació de l'ET pot obrir conflictes respecte de l'aplicabilitat dels convenis o acords autonòmics vigents en aquest moment i que hagin fet ús de les possibilitats que l'ET els oferia fins ara, si no resulten més favorables que el conveni col·lectiu estatal, ja que no s'ha inclòs cap règim transitori.

En resum, la nova regulació atorga més autonomia i capacitat de negociació a les comunitats autònomes i províncies, enfortint la descentralització de la negociació col·lectiva. No obstant això, estableix límits clars per a preservar una uniformitat mínima en aspectes crucials de la legislació laboral. Aquesta reforma té el potencial d'adequar millor les condicions laborals a les realitats específiques de cada comunitat autònoma, sempre prioritzant el benefici dels treballadors.