Junts assolim objectius. 
Quin és el teu avui?

Hi ha pocs termes jurídics tan alegrement utilitzats com aquests dos. No en va, solen incorporar-se com a clàusules “quasi-estàndard” a milers de contractes de compravenda, sense adonar-se de les conseqüències legals i econòmiques que, per als signants, pot donar lloc la inclusió d’un terme o un altre.

El Tribunal Suprem, a través de la Sentència 264/2026, de 18 de febrer de 2026, ha establert per primera vegada una doctrina unificada sobre l’Exoneració del Passiu Insatisfet (EPI) i el tractament del crèdit públic en els concursos de persona física.

Aquesta resolució aclareix alguns aspectes que venien encadenant una situació d’inseguretat jurídica arran de la reforma de la Llei concursal operada per la Llei 16/2022, d’adequació a la Directiva (UE) 2019/1023. En altres paraules, el Suprem clarifica com s’han d’interpretar determinats límits a la Segona Oportunitat, especialment quan hi ha deutes amb Hisenda o la Seguretat Social.

Totes les persones físiques o jurídiques, així com les entitats privades o públiques que pel desenvolupament de la seva activitat empresarial o professional, utilitzin i tractin dades de caràcter personal de tercers, sigui de clients, proveïdors o dels mateixos treballadors, han de complir amb la legislació vigent en matèria de protecció de dades.

Dur a terme una correcta gestió de cobraments és essencial per a totes les empreses. Això és més evident en circumstàncies excepcionals com les actuals, en les quals la tresoreria és el centre d’interès de qualsevol empresa i els gerents i propietaris s’adonen de la seva importància per a la supervivència del negoci. Sovint, aquesta tasca es converteix en un treball feixuc per a moltes d’elles, que han de bregar amb clients que incompleixen els seus compromisos de pagament, tot comportant problemes financers per al seu negoci. Això pot afectar el seu creixement, ja que a vegades cal recórrer a fonts de  finançament alternatives per poder seguir existint i, en el pitjor dels casos, poden ser arrossegades al tancament per falta de liquiditat. Per aquest motiu, és molt important que tota empresa compti amb una política de gestió de cobraments, que implementi metodologies que li permetin ser més efectiva i, conseqüentment, que pugui evitar la greu problemàtica que comporta la morositat.

Has fet una oferta de treball, el candidat l’ha acceptat i fins i tot ha deixat la seva feina anterior… però finalment no s’ha formalitzat el contracte? Aquesta situació no és rara, i la justícia ha dictaminat que, si existeix un precontracte o promesa de contracte acreditada, la persona afectada pot reclamar una indemnització per danys i perjudicis. Descobreix què diu la jurisprudència i com gestionar aquests casos de manera segura des de l’àrea de nòmines i personal. 

Un nou informe del Comitè Europeu de Drets Socials d’Estrasburg ha tornat a posar en relleu que la indemnització per acomiadament a Espanya – 33 dies per any treballat, fins a 24 mensualitats – és insuficient per ser dissuasiva i compensatòria, especialment en comparació amb pràctiques de la UE i les recomanacions del Consell Europeu.

En aquest article, des de Grup Carles Laboralistes, analitzarem una recent sentència del Tribunal Suprem que estableix importants límits a les condicions imposades en acords de teletreball, i expliquem què han de tenir en compte tant treballadors com empreses per evitar conflictes legals.

Acceptar una herència sense conèixer-ne el contingut real és un dels errors més habituals i pot tenir conseqüències importants.

Quan una persona mor, el seu patrimoni, tant els béns com els possibles deutes, es transmet als hereus. Per tant, la decisió d’acceptar una herència no és només un tràmit, sinó una elecció que pot afectar directament el patrimoni personal.