Junts assolim objectius. 
Quin és el teu avui?

La Comissió Europea ha demanat al Tribunal de Justícia de la UE que sancioni Espanya per no haver transposat íntegrament la Directiva de condicions laborals transparents i previsibles (2019/1152) en la seva legislació interna.  A més, afegeix una segona directiva pendent; la de transparència salarial, que també exigeix mesures concretes.

Amb la nova reforma laboral prevista pel Govern espanyol, la jornada màxima es reduirà de les 40 hores actuals a 37,5 hores setmanals. Aquesta mesura serà progressiva i afectarà milions de treballadors abans del 31 de desembre de 2025. No obstant això, no tots els empleats podran beneficiar-se immediatament d’aquest canvi.

Conèixer les excepcions és clau per a les empreses a l’hora d’aplicar correctament la normativa i evitar conflictes laborals.

El Reial decret 402/2025, de 27 de maig, ja publicat al BOE, regula de manera específica el procediment i condicions per accedir a la jubilació anticipada en llocs de treball amb condicions laborals especialment perilloses, tòxiques, de molta duresa o insalubres, així com aquelles amb elevats índexs de morbiditat o mortalitat.

En l’actualitat, el Govern ha plantejat l’ampliació de la baixa per naixement a vint setmanes. Tot i que les últimes informacions apuntaven que entraria en vigor al llarg d’aquest any, l’ampliació no ha estat confirmada i per conseqüència, no ha estat aplicada. No obstant això, el Consell de Ministres sí que va donar llum verda a la Llei de Famílies, on s’inclou la possibilitat que el segon progenitor o el pare pugui anticipar la seva baixa fins deu dies abans de la data prevista pel part. En aquest article, t’ho expliquem amb detalls.

L'aprovació del Reial decret 322/2024 el passat mes de març, ha introduït modificacions en el Reglament General de Recaptació de la Seguretat Social, incloent-hi la implementació d'una nova quota de solidaritat. Aquesta mesura entrarà en vigor el gener de 2025 i s'aplicarà a la part del salari que superi la base de cotització.

El recent canvi legislatiu en l'àmbit de la negociació col·lectiva, específicament en l'article 84 de l'Estatut dels Treballadors (ET), introdueix una modificació significativa en la competència entre convenis col·lectius. Tradicionalment, els convenis sectorials estatals tenien preeminència, limitant la capacitat dels sindicats i patronals autonòmiques per negociar convenis sectorials propis, tret que no s'exclogués o modulés en un conveni marc estatal, i excloent unes certes matèries de negociació.

El 22 de maig de 2024, va ser publicat al BOE (Butlletí Oficial de l’Estat) el Reial decret llei 2/2024, de 21 de maig, que introdueix mesures urgents per simplificar i millorar la protecció per desocupació, així com per completar la transposició de la Directiva (UE) 2019/1158 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de juny de 2019. Aquesta Directiva tracta sobre la conciliació de la vida familiar i professional.

La flexibilitat horària permet a les empreses adaptar l’organització del treball a les necessitats del negoci, però no sempre implica una distribució irregular de la jornada. En la nostra experiència, distingir correctament entre ambdues situacions és especialment important a l’hora de determinar el preavís aplicable. El Tribunal Suprem ha aclarit recentment aquesta diferència i les seves conseqüències pel que fa al preavís dels canvis d’horari.