Junts assolim objectius. 
Quin és el teu avui?

Les hores extraordinàries o hores extres són aquelles hores de treball que es realitzen més enllà de la durada màxima de la jornada ordinària de treball. Es desenvolupen, per tant, fora de la jornada laboral pactada amb el treballador, i han d'utilitzar-se sempre dins d'uns límits legals, definits en l'Estatut dels Treballadors.

A Espanya, sobretot, per molt que es comenci a parlar d’innovació en les condicions laborals: de teletreball, conciliació familiar, horari flexible o jornada laboral de 4 dies, són termes que encara costa incloure en les nostres rutines i, sobretot, en la nostra mentalitat o cultura d’empresa.

El contracte de treball ha estat tradicionalment un d’aquests documents: una fotografia del moment en què una persona entra a formar part d’una empresa. A partir del pròxim 5 d’octubre de 2026, però, aquesta fotografia haurà de contenir molta més informació.

El Reial decret 723/2026, de 9 de setembre, substitueix la regulació vigent des de 1998 i amplia la informació que les empreses han de facilitar per escrit a les persones treballadores sobre les seves condicions de treball.

Un contracte temporal és un acord laboral entre l’empresa i el treballador amb una durada determinada. En aquest cas, el tipus de jornada és indiferent, ja que un contracte temporal és vàlid tant per jornada completa com per parcial, el que sí que és imprescindible és especificar el motiu de la temporalitat al contracte.

La nòmina és molt més que el salari mensual. A Espanya, les pagues extraordinàries formen part de la retribució anual de la majoria de treballadors i representen un ingrés addicional molt esperat, especialment a l'estiu i per Nadal. Tot i ser un dret consolidat, sovint generen dubtes en la gestió de recursos humans i l'administració d'empreses sobre el seu càlcul o com afecten determinades situacions de la plantilla.

Les sol·licituds d’adaptació i reducció de jornada són cada vegada més freqüents en les empreses, ja que formen part de la conciliació de la vida laboral i familiar. Tot i que sovint es confonen, són dues figures jurídiques diferents, amb efectes i procediments particulars que les empreses han de conèixer.

Aquest, 18 de febrer de 2026, s’ha publicat al Boletín Oficial del Estado el Real Decreto 126/2026, que fixa el nou Salari Mínim Interprofessional (SMI) per a 2026 i regula expressament el règim de compensació i absorció en còmput anual.

La norma estableix un salari mínim de 1.221 € bruts mensuals en 14 pagues, amb efectes retroactius des de l’1 de gener, i obliga les empreses a revisar nòmines i estructures salarials amb criteri jurídic.

Es tracta d’una clàusula contractual mitjançant la qual el treballador es compromet a no dur a terme activitats professionals que competeixin amb l’empresa durant un període determinat després de l’extinció del contracte. Segons l’article 21 de l’Estatut dels Treballadors, per ser vàlid ha de complir tres requisits essencials:

• Que no excedeixi els dos anys de durada (un any per als contractes temporals).
• Que existeixi un interès comercial o industrial legítim per part de l’empresa.
• Que el treballador rebi una compensació econòmica adequada i pactada prèviament.