Junts assolim objectius. 
Quin és el teu avui?

L’Anàlisi de Cicle de Vida (ACV) és una metodologia sistemàtica per identificar, quantificar i avaluar els impactes ambientals potencials d'un producte, procés o activitat des del seu inici fins al seu final. Això inclou des de l'extracció de matèries primeres fins a la fabricació, l'ús, el transport, la distribució, el consum i la disposició final com a residu.

Existeix una gran varietat de normes i metodologies per calcular la petjada de carboni a escala internacional, tal com queda patent als informes de la Comissió Europea. Totes elles es basen en els principis de RELLEVÀNCIA, CONSISTÈNCIA, EXACTITUD i TRANSPARÈNCIA, i comparteixen certs passos a seguir a l’hora de realitzar aquest càlcul, com per exemple, la definició dels límits del càlcul (temporals, organitzacionals i operatius (els 3 abastos de la petjada de carboni)), la recol·lecció de les dades d’activitat o l’elecció dels factors d’emissió a utilitzar.

En els darrers anys, la rehabilitació s’ha convertit en una de les principals línies d’actuació dins l’àmbit de l’arquitectura i la construcció. La necessitat d’allargar la vida útil dels edificis, millorar-ne l’eficiència energètica i preservar el patrimoni existent ha portat a una nova consciència professional i ciutadana. Tanmateix, rehabilitar un edifici no és una tasca senzilla: implica entendre, respectar i transformar allò que ja existeix. És una operació complexa, carregada de condicionants que van molt més enllà de la pura execució tècnica. 

Ara el Tribunal Suprem, a la vista de l’ús recurrent d’aquest mecanisme per part d’Hisenda, ha decidit posar fre i limitar la possibilitat que es pugui derivar la responsabilitat dels deutes socials als administradors d’una forma automàtica i unilateral.

Quan una societat limitada té deutes amb la hisenda pública, davant determinades circumstàncies, Hisenda pot derivar aquesta responsabilitat als administradors socials. En termes planers, Hisenda fa responsable i reclama directament el deute de la societat als seus administradors, que respondran amb tot el seu patrimoni personal.

La nostra societat està cada vegada més sensibilitzada en qüestions vinculades a la igualtat. Com a conseqüència, l’administració i els treballadors reclamen a les organitzacions més procediments i mecanismes que garanteixin la igualtat de tracte i d’oportunitats i la no discriminació per raó de sexe, d’orientació sexual, d’identitat de gènere o d’expressió de gènere.

La Sala Primera del Tribunal Suprem ha fixat, en un conjunt de sentències dictades el 18 de febrer de 2026, un criteri amb un gran impacte en matèria concursal, concretament en els procediment de concurs de persona física.

Un dels aspectes tractats per la Sala Primera ha estat el redefinir l’abast de l’exclusió de determinats deutors de l’Exoneració del passiu insatisfet (EPI), especialment pel que fa a les sancions administratives i als acords de derivació de responsabilitat previstos a l’article 487.1.2 de la Llei Concursal (TRLC).

La Directiva Europea 2019/1023 sobre reestructuració i insolvència, transposada a l’ordenament jurídic amb la reforma de la Llei Concursal l’any 2022, té com a un dels seus objectius promoure la venda d’Unitats Productives per fomentar la continuïtat de les empreses i evitar arribar a la liquidació en els procediments concursals, tal com ha succeït en la majoria de procediments dels últims anys.