La derivació de responsabilitat dels deutes tributaris a l'administrador social

Quan una societat limitada té deutes amb la hisenda pública, davant determinades circumstàncies, Hisenda pot derivar aquesta responsabilitat als administradors socials. En termes planers, Hisenda fa responsable i reclama directament el deute de la societat als seus administradors, que respondran amb tot el seu patrimoni personal.

És un mecanisme molt rellevant i a tenir en compte especialment en els casos en què es decideix deixar societats inactives, pensant que no es pot reclamar el deute a socis o administradors, pel fet que es tracta de societats de responsabilitat limitada i que només responen dels deutes amb el patrimoni social.

Doncs bé, davant d’aquestes situacions, la mateixa Agència Tributària pot declarar unilateralment l’empresa en fallida, basant-se en les dades que pot obtenir directament de les seves bases o de col·laboradors com els bancs o el Registre Mercantil. Amb aquestes dades, declara que la societat es troba en una situació en la qual no pot fer front als seus deutes tributaris i, automàticament, reclama aquests deutes als administradors socials, podent iniciar contra ells els embargaments que corresponguin del seu patrimoni privat.

Que ens pot evitar aquesta derivació de responsabilitat?

Per evitar que els administradors responguin personalment dels deutes tributaris de la societat, cal començar un procediment concursal abans que Hisenda dugui a terme la declaració unilateral de fallida i la derivació de responsabilitat.

Un altre aspecte a tenir en compte, tal com ja vam explicar en un article anterior, és que en els concursos de persona física que es tramiten per la llei de la segona oportunitat, no s’exoneren els deutes amb Hisenda. Per això és important saber que, en els casos en què el concurs personal dels administradors socials s’ha de presentar amb posterioritat al concurs de la societat, si no s’ha dut a terme aquesta derivació de responsabilitat dels deutes tributaris, la persona física podria veure com se l’exoneren tots els deutes. En canvi, si abans de presentar els concursos, l’Agència Tributària declara unilateralment l’empresa en fallida i ha derivat responsabilitat cap a l’administrador, aquest ja respondrà personalment dels deutes tributaris i, per tant, no els podrà considerar com a exonerats amb la llei de la segona oportunitat.

En conseqüència, no només és important evitar aquesta derivació de responsabilitat per evitar que com a administradors ens reclamin personalment els deutes tributaris de la societat, sinó que a més, si això passa no ens permetria sortir exonerats completament d’un procediment concursal de persona física (llei de la segona oportunitat).

La conclusió més important que cal treure, és que els administradors socials tenen la responsabilitat de conèixer al detall la situació d’endeutament de la societat i, més rellevant, han d’actuar ràpidament i en els terminis marcats per la llei davant d’una possible situació d’insolvència. Si et trobes en aquesta situació o tens dubtes, contacta amb nosaltres.