Unitat productiva i concurs de creditors: la via més eficaç per salvar empreses

La Directiva Europea 2019/1023 sobre reestructuració i insolvència, transposada a l’ordenament jurídic amb la reforma de la Llei Concursal l’any 2022, té com a un dels seus objectius promoure la venda d’Unitats Productives per fomentar la continuïtat de les empreses i evitar arribar a la liquidació en els procediments concursals, tal com ha succeït en la majoria de procediments dels últims anys.

Tenint això en compte, en el marc del procediment concursal i arran de la transposició de la Directiva Europea 2019/1023, existeixen tres formes per tramitar la venda de la Unitat Productiva d’una empresa que es troba en situació d’insolvència actual o imminent. 

1. El Prepack (Arts. 224 ter i sgs. TRLC)

Què és el Prepack?

En aquest cas parlem d’una fase prèvia a la sol·licitud de concurs que consisteix en demanar el nomenament d’una figura denominada “Prepacker”.

Es tracta d’un expert designat per un Jutge Mercantil a instàncies del futur concursat, que dirigeix un procés d’informació per a la venda de la Unitat Productiva de l’empresa.

Funcions del Prepacker

El que fa aquesta figura és:

• Recopilar informació.
• Buscar interessats.
• Elaborar la Due Diligence.
• Obrir un procediment públic d’informació per aconseguir la millor oferta.

Tot això durant un termini establert pel Jutge Mercantil.

Especialitats del Prepack

Una de les característiques més importants és que, un cop acabat el termini per trobar les millors ofertes, l’empresa ha de presentar obligatòriament la sol·licitud de concurs, de manera que tot el que no s’inclogui en el perímetre de la Unitat Productiva anirà a liquidació dins del procediment.

En resum, el Prepack té com a objectiu fer un procés públic de venda amb caràcter previ a la sol·licitud de concurs, de manera que, quan es presenti el concurs, ja es faci amb la millor oferta obtinguda i s’eviti el deteriorament de la Unitat Productiva.

Compromís de manteniment d’activitat

Les ofertes que es presentin han d’incloure la regla de manteniment de l’activitat de la Unitat Productiva durant un termini de 2 anys.

2. L’Oferta Grapada (Arts. 224 bis i sgs. TRLC)

Aquesta modalitat consisteix en la presentació de la sol·licitud de concurs juntament amb una proposta escrita vinculant, ja sigui d’un creditor o d’un tercer, per a l’adquisició d’una o diverses Unitats Productives.

Fases del procediment

Un cop presentada la sol·licitud:

• A l’Auto de Declaració de Concurs es dona termini a la resta de creditors perquè facin contraofertes i/o al·legacions.
• Es nomena l’Administrador Concursal, que valora totes les propostes.
• El Jutge del concurs aprova l’oferta més avantatjosa, posant especial atenció en:
• la continuïtat de l’empresa,
• el manteniment dels llocs de treball,
• i l’interès del concurs.

A diferència del Prepack, en aquest cas el manteniment de l’activitat és per un termini de 3 anys.

3. Sol·licitud ordinària de concurs i venda de la Unitat Productiva sense Prepack ni Oferta Grapada

Aquesta opció consisteix en la venda de la Unitat Productiva durant la fase comú del procediment concursal. L’Administrador Concursal és qui negocia la totalitat del perímetre que serà objecte de venda durant el procediment.

A la pràctica, es recomana efectuar la venda en fase comú.

Per posar un exemple:

Les empreses amb concessions administratives veuen com, en obrir la fase de liquidació, la legislació de contractació pública resol automàticament els contractes administratius. Això pot provocar que una unitat productiva amb gran valor en fase comú tingui un valor molt menor en fase de liquidació, en perdre concessions essencials per a la seva activitat.

Responsabilitats i successió

Independentment de la modalitat escollida per a la venda de la Unitat Productiva, cal tenir present que, a efectes laborals i de Seguretat Social, existeix sempre successió d’empresa.

Això significa que l’adquirent passa a subrogar-se automàticament en les obligacions vinculades als treballadors, tant pel que fa al pagament dels salaris pendents com a les obligacions amb la Seguretat Social derivades de l’activitat que continua.

Pel que fa a la resta d’obligacions, la seva assumpció dependrà de la definició del perímetre de la Unitat Productiva. És a dir, l’adquirent pot decidir quines obligacions assumir i quines no, sempre que no existeixi una imposició legal que obligui a fer-se’n càrrec. Això permet adaptar la transmissió a la realitat econòmica de l’empresa i al projecte de continuïtat, preservant només aquells elements imprescindibles per al funcionament de l’activitat.

Conclusió

Amb la transposició de la Directiva Europea 2019/1023, es pretén fomentar la continuïtat de les empreses que es troben en situació d’insolvència actual o imminent, especialment quan la seva activitat és solvent.

Les Unitats Productives es consoliden com una eina fonamental per preservar valor, llocs de treball i activitat empresarial.