Junts assolim objectius. 
Quin és el teu avui?

Existeix una gran varietat de normes i metodologies per calcular la petjada de carboni a escala internacional, tal com queda patent als informes de la Comissió Europea. Totes elles es basen en els principis de RELLEVÀNCIA, CONSISTÈNCIA, EXACTITUD i TRANSPARÈNCIA, i comparteixen certs passos a seguir a l’hora de realitzar aquest càlcul, com per exemple, la definició dels límits del càlcul (temporals, organitzacionals i operatius (els 3 abastos de la petjada de carboni)), la recol·lecció de les dades d’activitat o l’elecció dels factors d’emissió a utilitzar.

En referir-nos a la petjada de carboni d’una organització i les fonts emissores que s’analitzen al seu càlcul, recorrem als conceptes d’Abast o Categoria (segons el mètode de càlcul utilitzat; GHG Protocol o ISO 14064-1– respectivament).

Els plans d’emergència municipals són documents que planifiquen la gestió del recurs de l’aigua davant un estat de sequera. Aquest document està regulat segons ACORD DE GOV/1/2020 (PES).

La Seguretat Social ha emès una correcció d'errates relativa a l'Ordre PJC/281/2024, datada el 27 de març, en què s'aporten modificacions a l'Ordre PJC/51/2024 del 29 de gener. 

S’entén com a petjada de carboni “la totalitat dels gasos d’efecte hivernacle emesos per l’efecte directe o indirecte d’un individu, organització, esdeveniment o producte”.

Aquests tipus de gasos, degut a la seva composició química, absorbeixen part del calor que ens arriba del sol, i com a resultat, la temperatura mitjana de la Terra està augmentant de manera superior a la que ho hauria de fer en condicions naturals.

Amb motiu del Dia Mundial de l'Aigua, avui parlem sobre la petjada hídrica i les accions que podem prendre per gestionar de manera més eficient aquest recurs vital.

La Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, demostra un fort compromís amb la sostenibilitat i la vigilància ambiental amb l'aprovació del nou Programa d’Inspecció Ambiental Integrada per a l'any 2024.

El sector de l'edificació és un actor clau en la lluita contra el canvi climàtic. La Unió Europea, consumeix gairebé el 40% de l'energia final i és responsable del 36% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle.