L’empresa em pot obligar a fer un curs de formació? Guia amb exemples i normativa

Molts treballadors es pregunten si l’empresa pot obligar-los a assistir a determinats cursos, especialment quan aquests es programen fora de l’horari laboral o impliquen desplaçaments. Com a advocat laboralista, puc dir que és una consulta habitual, i el motiu és simple: la normativa no sempre és intuïtiva: la frontera entre formació obligatòria i formació voluntària no sempre és clara, i sovint costa saber en quin costat es troba cada curs.

En aquest article parlarem de quan una formació és exigible, quan és voluntària i quins drets i obligacions hi ha en cada cas.

1. Una formació és obligatòria quan està vinculada directament al lloc de treball

Si un curs és necessari per poder fer la feina correctament (aprendre un nou programari, adaptar-se a un canvi normatiu, seguir un nou procés intern, etc.), la formació és obligatòria.

Això implica:

• El temps dedicat es considera temps de treball efectiu.
• S’ha de programar preferentment dins de l’horari laboral.
• Si és fora d’horari, l’empresa ha de compensar o retribuir el temps.

Aquest tipus de formació no és un extra, sinó una part natural de l’adaptació del lloc de treball a les necessitats de l’empresa.

2. Formació en prevenció de riscos laborals: obligatòria i sempre assumida per l’empresa

Aquí la llei és molt clara. L’article 19 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals estableix que la formació en matèria de seguretat i salut:

• És obligatòria per a tots els treballadors.
• És gratuïta per al treballador.
• S’ha d’impartir dins de la jornada, sempre que sigui possible.
• Si es realitza fora, també s’ha de compensar el temps.

Per tant, formacions sobre riscos específics, protocols d’emergència, ergonomia o primers auxilis són d’assistència obligatòria i completament assumides per l’empresa.

3. Quan la formació és voluntària i no es pot imposar

Moltes empreses ofereixen cursos que, tot i ser útils professionalment, no són imprescindibles per a l’activitat concreta del treballador: idiomes, lideratge, habilitats comunicatives,…

En aquests casos:

• La participació és completament voluntària.
• L’empresa no pot exigir l’assistència.
• El treballador no pot ser sancionat o perjudicat si decideix no participar-hi.
• Si es programen fora de l’horari laboral, no són temps de treball, ja que l’assistència és lliure.

Aquests cursos són una oportunitat, no una obligació.

4. Formació fora de l’horari laboral

La formació fora de la jornada és, probablement, l’escenari que més conflictes genera. La clau és distingir dos supòsits:

4.1. Formació voluntària fora d’horari

Quan el curs no és essencial per al lloc de treball:

• El treballador tria lliurement si vol assistir.
• No pot ser obligat a destinar el seu temps personal.
• En cap cas aquest temps es considera jornada laboral.

Això inclou formacions de millora general, idiomes, comunicació, lideratge, etc.

4.2. Formació obligatòria fora d’horari

Quan el curs és necessari perquè el treballador pugui continuar exercint la seva feina, per exemple, aprendre una nova aplicació imprescindible o adaptar-se a un nou sistema de treball:

• La participació pot ser obligatòria, encara que sigui fora de l’horari habitual.
• El temps invertit compta sempre com a temps de treball.
• L’empresa ha de pagar o compensar aquestes hores.

És a dir: si el curs el necessita l’empresa per al correcte funcionament del lloc de treball, el temps i el cost són responsabilitat de l’empresa, no del treballador.

5. Formació durant vacances o dies lliures: límit legal absolut

Cap empresa pot convocar una formació obligatòria durant:

• Vacances anuals
• Caps de setmana o festius no treballats
• Dies de descans compensatori
• Permisos o llicències personals

Les vacances i el descans setmanal són intocables.

Si el curs és necessari, s’ha de reprogramar; i si és voluntari, el treballador pot negar-s’hi sense cap conseqüència.

6. Quan la formació implica desplaçar-se: drets i obligacions

Si el curs s’imparteix en una altra ciutat, centre de treball o seu corporativa, l’Estatut dels Treballadors estableix que el temps dedicat a la formació obligatòria es considera jornada laboral.

Tanmateix, el pagament dels desplaçaments, dietes i allotjament no està regulat de manera expressa a l’Estatut dels Treballadors, sinó que depèn del conveni col·lectiu aplicable o de les polítiques internes de l’empresa.

7. Què passa si un treballador es nega a assistir a un curs obligatori?

Si el curs és obligatori i està justificat, i l’empresa ha:

• informat amb antelació,
• programat correctament el temps,
• compensat les hores quan toca,

una negativa injustificada pot ser considerada desobediència i comportar sancions.

Tot i així, és recomanable parlar-ho abans: moltes negatives provenen de manca d’informació, dificultats personals o mala comunicació interna. Quan s’explica bé el motiu de la formació, el conflicte sol resoldre’s sense problemes.

Taula resum: quan pot obligar l’empresa a fer formació i quan no?