Acció aquil·liana i responsabilitat de l’administrador: interpretació restrictiva de l’Audiència Provincial de Madrid

La responsabilitat extracontractual de l’administrador social, coneguda com a acció aquil·liana, constitueix una via excepcional que permet als tercers perjudicats reclamar danys directament a l’administrador quan la seva conducta culposa o negligent vulnera un dret propi del creditor.

Tot i que el seu fonament es troba en l’article 1902 del Codi Civil, la seva aplicació en l’àmbit societari exigeix una delimitació acurada respecte dels règims específics de responsabilitat previstos a la Llei de Societats de Capital (LSC).

La Sentència de l’Audiència Provincial de Madrid de 6 de juny de 2025 (EDJ 657615) s’insereix en una línia jurisprudencial consolidada que restringeix la procedència d’aquesta acció a supòsits en què el dany és directe, individualitzable i causalment imputable a l’administrador, evitant que esdevingui un mecanisme de responsabilitat objectiva o una via per eludir els requisits de les accions societàries.

La jurisprudència del Tribunal Suprem ha reiterat que l’acció aquil·liana només és viable quan el dany no deriva de la situació patrimonial de la societat, sinó d’un comportament de l’administrador que afecta directament el creditor.

L’Audiència Provincial de Madrid ha desenvolupat aquesta doctrina, subratllant que la responsabilitat extracontractual no pot operar com un règim de responsabilitat automàtica derivat de l’incompliment de deures legals, ja que cal acreditar que la infracció va ser la causa directa de l’impagament del crèdit.

La sentència insisteix que el creditor ha de provar que, si els deures legals s’haguessin complert, el crèdit hauria pogut ser satisfet.

Així, l’acció aquil·liana és independent de les accions societàries, però no pot emprar-se per eludir-ne els requisits quan el dany és pròpiament social i afecta el patrimoni de la societat.

Tanmateix, la doctrina planteja interrogants sobre la càrrega probatòria que recau sobre el creditor, especialment en contextos d’opacitat informativa o irregularitats comptables que dificulten acreditar la causalitat entre la conducta de l’administrador social i el dany sofert.

Una interpretació excessivament restrictiva podria deixar sense tutela determinats danys reals i generar espais de responsabilitat insuficient.

La Sentència de l’Audiència Provincial de Madrid de 6 de juny de 2025 consolida una interpretació restrictiva de l’acció aquil·liana contra administradors socials. Només procedeix quan el creditor acredita un dany directe, una conducta culposa i un nexe causal immediat.

La resolució contribueix a clarificar els límits entre responsabilitat societària i extracontractual, evitant que aquesta última esdevingui un mecanisme de responsabilitat objectiva o una via per suplir la insolvència de la societat.