Es pot exonerar el deute amb Hisenda i la Seguretat Social? Claus de la Sentència 264/2026 del Tribunal Suprem

El Tribunal Suprem, a través de la Sentència 264/2026, de 18 de febrer de 2026, ha establert per primera vegada una doctrina unificada sobre l’Exoneració del Passiu Insatisfet (EPI) i el tractament del crèdit públic en els concursos de persona física.

Aquesta resolució s’aclareixen alguns aspectes que venien encadenant una situació d’inseguretat jurídica arran de la reforma de la Llei concursal operada per la Llei 16/2022, d’adequació a la Directiva (UE) 2019/1023. En altres paraules, el Suprem clarifica com s’han d’interpretar determinats límits a la Segona Oportunitat, especialment quan hi ha deutes amb Hisenda o la Seguretat Social.

Els aspectes més importants que tracta la sentencia, són els següents:

1. Exoneració del crèdit públic

La protecció del crèdit públic

El Suprem confirma que el crèdit públic no queda totalment protegit davant l’EPI, sinó només parcialment. És a dir, no tots els deutes amb l’Administració queden automàticament exclosos de l’exoneració.

D’acord amb la Directiva Europea 2019/1023, els Estats poden excloure determinats deutes si existeix una justificació suficient en el Dret Nacional de cada país. En el cas espanyol, el Tribunal Suprem fonamenta aquesta protecció parcial en:

• L’article 31.1 de la Constitució Espanyola, que estableix el deure de contribuir al sosteniment de la despesa pública.

• La normativa específica aplicable a l’AEAT i a la TGSS.

L’abast de l’exoneració del crèdit públic

Com a novetat rellevant, el Tribunal Suprem confirma que els crèdits públics subordinats són exonerables en la seva totalitat, sense aplicar els límits quantitatius previstos a la Llei concursal (10.000 €: 5.000 € íntegres i el 50% dels següents 5.000 €).

Així mateix, el Suprem estableix que els límits quantitatius d’exoneració s’apliquen individualment a cada organisme públic creditor, amb independència que es tracti de l’AEAT, la TGSS o qualsevol altre ens de dret públic.

Aquesta precisió és especialment rellevant, ja que fins ara existia disparitat de criteris sobre si aquests límits només afectaven deutes amb Hisenda i Seguretat Social o també amb altres organismes públics.

2. EL CONCEPTE DE DEUTOR DE BONA FE

Precisions principals

La Sentència considera que el concepte de “bona fe” no és indeterminat, sinó un concepte normatiu i tancat, definit pels articles 486 i 487 del TRLC.

No obstant, el Suprem estableix que correspon al deutor acreditar la seva bona fe, aportant informació completa i transparent sobre l’origen dels deutes, els ingressos, la coherència patrimonial i l’absència de conductes fraudulentes, alliberant de responsabilitat al prestamista.

Tanmateix, el jutge del concurs ha de verificar d’ofici el compliment dels requisits necessaris abans de concedir o denegar l’EPI.

Aquest punt és especialment important en la pràctica, ja que reforça la necessitat de preparar correctament la documentació des de l’inici del procediment.

Sancions i derivacions de responsabilitat

El Tribunal Suprem elimina l’antic automatisme que excloïa automàticament l’exoneració en casos de sancions greus o derivacions de responsabilitat.

Considera que aquesta exclusió automàtica pot vulnerar el principi de proporcionalitat, excepte en els casos d’infraccions molt greus, que continuen constituint un límit clar a l’exoneració.

Conclusió 

En definitiva, tot i els avenços introduïts pel Tribunal Suprem, continua sent discutible si la regulació actual garanteix plenament una Segona Oportunitat real per al deutor de bona fe, que és la finalitat essencial de la Directiva (UE) 2019/1023.

Per aquest motiu, resulta imprescindible interpretar la normativa concursal conforme al dret de la Unió Europea, en aquest cas, en base a la Directiva, garantint l’efectivitat del principi de Segona Oportunitat i evitant futures intervencions correctores del TJUE.

Si et trobes en una situació d’insolvència o tens dubtes sobre si pots acollir-te a la Llei de Segona Oportunitat, especialment si tens deutes amb Hisenda o la Seguretat Social, és fonamental analitzar el teu cas concret. La nova doctrina del Tribunal Suprem introdueix matisos que poden ser determinants. Al nostre despatx estudiem cada situació amb detall per valorar la viabilitat real de l’exoneració i dissenyar l’estratègia més adequada. Contacta amb els nostres advocats.