El procediment de segona oportunitat i l’exoneració del deute públic
Legal
El procediment de Segona Oportunitat cada vegada és més conegut, però continuen havent-hi moltes qüestions controvertides que s’han de tenir en compte.
Abans d’iniciar un procediment com aquest, podem pensar que la totalitat dels deutes que tenim son exonerables, però no és així.
La Llei Concursal estableix algunes limitacions als deutes que es poden exonerar. Una d’elles és l’exoneració del deute públic, és a dir, aquells deutes que es poden tenir amb les administracions públiques no són exonerables.
No obstant això, la Llei Concursal estableix dues excepcions al respecte: els deutes amb l’Agència Estatal de l’Administració Tributària (AEAT) i amb la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS). Aquests deutes són exonerables fins a 10.000 euros per cada administració; d’aquests 10.000 euros, 5.000 són íntegrament exonerables i de l’import restant, el 50% fins a arribar a 10.000 euros.
Aquesta decisió, presa pel legislador i reformant el que establia la Llei Concursal anterior, ha estat polèmica, fins al punt que ha estat el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, qui s’ha hagut de pronunciar al respecte.
Per ser més concrets, els tribunals nacionals s’han qüestionat de manera reiterada, des de l’entrada en vigor de l’última reforma de la Llei Concursal, el 2022, si les excepcions per exonerar part dels deutes públics incloïen també deutes amb altres administracions, que no fossin l’AEAT o TGSS de manera directa, com podien ser deutes amb Ajuntaments, l’Agència Tributària de Catalunya, Diputacions, etc. En aquest sentit, la interpretació per part dels tribunals nacionals no ha estat unànime, ja que una part del sector considerava que es podien incloure i una altra part, no minoritària, considerava que no es podien estendre els efectes a aquesta modalitat de deutes.
Tenint en compte la discrecionalitat en les decisions, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, s’ha pronunciat, en resposta a les qüestions realitzades pels tribunals nacionals respecte a aquesta controvèrsia, amb diverses sentències, com la Sentència de la Sala Segona, de 7 de novembre de 2024, assumpte C-289/23, i les més recents, la Sentència de 10 d’abril de 2025, assumpte C 723/23 i la Sentència de 28 d’abril de 2025, assumpte C 46/24, en les quals es posa especial èmfasi en la “justificació de les decisions per part dels tribunals nacionals”. Amb això, el tribunal europeu es refereix al fet que han de ser els mateixos tribunals nacionals els que considerin en cada cas concret, si l’extensió de l’exoneració dels deutes públics inclou els relatius a les administracions més enllà de l’AEAT i la TGSS, o pel contrari limita l’exoneració als deutes que es tinguin amb aquests ens.
En definitiva, el que pensàvem que podrien ser unes resolucions esclaridores i, per tant, beneficioses per establir una uniformitat de criteris, ha acabat desencadenant en unes resolucions que donen peu a encara més discrecionalitat als tribunals nacionals per prendre decisions, fet que dificulta la previsió de l’evolució dels procediments i, com a resultat, les decisions que es puguin prendre per part dels tribunals, pel que fa a l’exoneració dels deutes públics.