El desert d'habitatges de lloguer

Els darrers anys, Catalunya i Espanya viuen una autèntica sacsejada en el mercat de lloguer d'habitatges. A més de l'increment dels preus, la manca d'oferta ha esdevingut una realitat palpable tant a les grans ciutats com a zones intermèdies. Segons dades recents, la disponibilitat d'habitatges en lloguer ha caigut fins a mínims històrics.

Caiguda de l'oferta de lloguer

Segons el portal Idealista, el març de 2025, el nombre d'habitatges disponibles en lloguer a Barcelona ha caigut un 58,1% des del 2020 mentre que la demanda s’ha multiplicat gairebé un 450%. Aquest descens s'atribueix a diversos factors, com el traspàs d'immobles al mercat turístic, l'enduriment de la regulació o la manca d'incentius per als propietaris.

Increment imparable dels preus dels lloguers

En paral·lel, el preu mitjà del metre quadrat de lloguer estatal ha assolit els 14 €/m², un 11% més que fa un any, segons les dades publicades per Idealista. A Barcelona ciutat, aquest preu arriba als 23,7 €/m², superant preus de Madrid (dades de febrer de 2025).

La tempesta perfecta de l'habitatge: quan tots els factors juguen en contra

La situació actual no és fruit d'un únic factor, sinó de la combinació de diverses condicions que han creat una autèntica tempesta perfecta al mercat del lloguer:

• Fugida d'immobles cap al lloguer turístic i de temporada: molts propietaris prefereixen destinar els seus habitatges a usos més rendibles i menys regulats, reduint l'oferta de lloguer residencial estable.
• Manca d'obra nova assequible: la promoció d'habitatge de protecció oficial o assequible és insuficient, mentre que la nova construcció sovint es dirigeix a un públic d'alt poder adquisitiu.
• Inseguretat jurídica percebuda pels propietaris: el debat sobre les limitacions de preu i les normatives de lloguer genera recels entre propietaris, que opten per no posar els seus pisos al mercat o fer-ho amb condicions més restrictives.
• Increment sostingut de la demanda per part de col·lectius vulnerables i rendes mitjanes: l'accés a l'habitatge en propietat s'ha complicat, per la qual cosa moltes famílies i joves es veuen abocats al lloguer, creant una pressió extra sobre un mercat amb cada vegada menys opcions.
• Inflació i encariment de costos: la pujada generalitzada de preus (llum, assegurances, comunitats) fa que molts propietaris augmentin les rendes per compensar, mentre que els inquilins veuen reduïda la seva capacitat econòmica.

Impacte social i fuga de residents

Aquesta combinació d’escassetat i preus elevats està provocant una expulsió progressiva de residents, especialment joves i famílies amb rendes mitjanes, cap a la perifèria o altres territoris amb mercats més assequibles. Tanmateix, aquest desplaçament també té conseqüències en aquestes zones receptores, on l'increment de la demanda pot provocar una pujada de preus similar, fent que l'accés a l'habitatge esdevingui difícil fins i tot en àrees que fins fa poc eren considerades accessibles.

Perspectives i possibles solucions per a la problemàtica dels lloguers

Les entitats socials i alguns governs locals reclamen mesures urgents, com la promoció de lloguer social, incentius fiscals per mantenir habitatges en lloguer residencial o límits de preu en zones tensionades.

Tanmateix, el debat continua obert entre la necessitat d'estimular l'oferta privada i si el control dels preus serveix per garantir l'accés universal a l'habitatge.

Mentrestant, la realitat és que la manca d'oferta i la tensió dels preus continuen agreujant una problemàtica estructural que reclama respostes coordinades i valentes per part de totes les administracions i agents del sector.