L'empresa ja ha pagat part de la indemnització: FOGASA també ha de pagar?

Quan una empresa no pot fer front als seus pagaments i és declarada insolvent, moltes persones pensen que el Fons de Garantia Salarial (FOGASA) assumirà automàticament la part de la indemnització que hagi quedat pendent. Però aquesta idea no sempre és correcta.

Una recent sentència del Tribunal Suprem, de 16 de juny de 2026, recorda que FOGASA no actua com un segon pagador que completa qualsevol import impagat. La seva intervenció està limitada per la llei i depèn tant del que ja hagi abonat l'empresa com del límit màxim que el Fons pot garantir en cada cas.

FOGASA paga sempre la indemnització pendent?

El cas analitzat pel Tribunal Suprem correspon a un treballador que va obtenir judicialment la finalització del seu contracte per incompliments greus de l'empresa, d'acord amb l'article 50 de l'Estatut dels Treballadors.

Abans que l'empresa fos declarada insolvent, aquesta li va pagar una part de la indemnització. Quan el treballador va reclamar al FOGASA la quantitat que encara li quedava per cobrar, el Fons va denegar la sol·licitud.

El motiu era que l'import abonat per l'empresa ja superava el màxim que el FOGASA hauria hagut de garantir segons els límits que estableix la llei.

FOGASA no calcula només els diners que queden pendents de cobrament. També té en compte l'import que ja ha pagat l'empresa i el límit màxim que legalment pot assumir.

Com calcula FOGASA el que ha de pagar?

La sentència explica que la indemnització es considera una única quantitat i que FOGASA només intervé quan l'empresa no pot assumir el pagament.

Això significa que qualsevol import abonat prèviament per l'empresa redueix la quantitat que, si escau, podria arribar a pagar el Fons.

Per tant, si l'empresa ja ha pagat una quantitat igual o superior al límit màxim que cobreix el FOGASA, aquest organisme no haurà d'abonar cap import addicional, encara que el treballador continuï tenint diners pendents de cobrar.

A més, el Tribunal Suprem considera que aquest criteri s'aplica tant quan l'empresa està en concurs de creditors com quan simplement ha estat declarada insolvent.

Com s'aplica aquest criteri a la pràctica?

Imaginem una treballadora que obté judicialment una indemnització de 60.000 euros.

Abans que l'empresa sigui declarada insolvent, cobra 28.000 euros.

Posteriorment, demana la intervenció de FOGASA. En aquest cas, el límit màxim que el Fons podria garantir és de 25.000 euros.

Tot i que encara li queden 32.000 euros pendents de cobrament, FOGASA no haurà de pagar cap quantitat, perquè l'empresa ja havia abonat una xifra superior al màxim que la llei obliga a garantir.

Això no significa que la treballadora perdi el dret a reclamar la resta de la indemnització. Si en el futur l'empresa millora la seva situació econòmica o apareixen béns amb què es pugui cobrar el deute, podrà continuar reclamant aquests imports.

Què implica aquesta sentència per a treballadors i empreses?

Fins ara existien resolucions judicials amb criteris diferents sobre aquesta qüestió.

Amb aquesta sentència, el Tribunal Suprem fixa un criteri que servirà de referència en casos similars: els pagaments que hagi fet l'empresa també es tenen en compte quan es calcula el límit de cobertura de FOGASA, fins i tot si no hi ha concurs de creditors.

Cal tenir present, però, que la resolució incorpora un vot particular. Alguns magistrats consideren que la llei diferencia els casos de concurs dels d'insolvència ordinària i que, per tant, aquest criteri no s'hauria d'aplicar automàticament en totes les situacions.

Abans de reclamar a FOGASA, convé revisar cada cas

Quan una empresa entra en situació d'insolvència, no n'hi ha prou amb saber quina part de la indemnització queda pendent de cobrament.

També és important comprovar quant ha pagat ja l'empresa i quin és el límit màxim que FOGASA pot assumir segons la llei. Aquests dos factors poden determinar que, encara que existeixi un deute pendent, el Fons no hagi de fer cap pagament.

Abans de presentar una reclamació a FOGASA és recomanable revisar els imports ja percebuts i els límits legals aplicables. Un assessorament previ pot evitar reclamacions amb poques possibilitats d'èxit i ajustar les expectatives a la doctrina actual del Tribunal Suprem.