IVA deduïble: es poden desgravar despeses d'activitats que no figuren a l'objecte social?
IVA
El Tribunal Suprem ha aclarit una qüestió rellevant per a moltes empreses: el dret a deduir l'IVA suportat no depèn exclusivament del fet que una activitat estigui inclosa en l'objecte social de la societat.
En una sentència de 18 de maig de 2026, el Tribunal estableix que una empresa pot deduir les quotes d'IVA suportades en una activitat diferent de la seva activitat principal, sempre que aquesta es desenvolupi efectivament, tingui caràcter econòmic i compleixi els requisits exigits per la normativa de l'impost.
Aquest pronunciament és especialment interessant per a societats que, a més del seu negoci habitual, obtenen ingressos d'altres activitats, com ara l'arrendament de determinats actius, la prestació de serveis complementaris o l'explotació d'elements patrimonials.
La sentència reforça la importància de la realitat econòmica de les operacions i de la seva correcta justificació documental.
Què ha resolt el Tribunal Suprem sobre la deducció de l'IVA?
En la sentència 612/2026, de 18 de maig, el Tribunal Suprem considera que l'objecte social no pot ser l'únic criteri per determinar si una despesa està vinculada a l'activitat empresarial.
El Tribunal recorda que els articles 4 i 5 de la Llei de l'IVA defineixen les operacions subjectes a l'impost i la condició d'empresari o professional, mentre que l'article 95 regula les limitacions del dret a deduir les quotes suportades.
D'acord amb aquesta normativa, el factor determinant és comprovar si existeix una activitat econòmica real i si els béns o serveis adquirits estan efectivament vinculats al seu desenvolupament.
En el cas analitzat, la societat, que es dedicava principalment a la fabricació d’articles de neteja per a la llar, obtenia ingressos per l'arrendament de l'amarratge i repercutia l'IVA corresponent. Al mateix temps, les despeses discutides estaven relacionades amb aquest element patrimonial i amb l'activitat que generava els ingressos.
Per aquest motiu, el Tribunal Suprem va estimar el recurs i va reconèixer el dret a deduir les quotes suportades associades a aquesta activitat.
La conclusió principal és que una activitat empresarial no deixa de tenir aquesta consideració, a efectes de l'IVA, pel simple fet de no estar inclosa en l'objecte social de l'empresa.
Quins requisits s'han de complir per deduir l'IVA suportat?
La sentència no significa que totes les despeses d'una societat siguin automàticament deduïbles.
Per exercir el dret a deduir l'IVA, continua sent necessari complir els requisits materials i formals previstos a la Llei 37/1992, de l'Impost sobre el valor afegit.
En primer lloc, ha d'existir una activitat empresarial o professional real, desenvolupada amb la finalitat d'intervenir en la producció o distribució de béns o serveis.
En segon lloc, les despeses han d'estar vinculades a aquesta activitat. És a dir, cal poder acreditar que els béns o serveis adquirits es destinen efectivament a operacions que generen el dret a deduir.
Finalment, és necessari disposar de les factures justificatives corresponents, registrar adequadament les operacions i respectar les limitacions i regles específiques de deducció que resultin aplicables.
En aquest sentit, cal recordar que el fet de desenvolupar una activitat econòmica no implica necessàriament que totes les operacions donin dret a deduir l'IVA. Determinades activitats poden estar exemptes de l'impost i existir situacions en què sigui necessari aplicar la regla de prorrata.
Per això, la naturalesa de l'operació i la destinació efectiva de la despesa continuen sent elements essencials.
Què passa si una empresa desenvolupa diverses activitats econòmiques?
És habitual que una societat desenvolupi activitats complementàries o diferents de les que constitueixen el seu negoci principal.
Per exemple, una empresa industrial pot obtenir ingressos addicionals mitjançant l'arrendament d'una nau o d'un altre element patrimonial, o una societat comercial pot prestar determinats serveis complementaris a tercers.
En aquests casos, el fet que l'activitat secundària no estigui expressament recollida en l'objecte social no impedeix, per si mateix, la deducció de l'IVA suportat.
El que cal analitzar és si existeix una activitat econòmica efectiva, quin tractament té a efectes de l'IVA i si les despeses estan directament relacionades amb les operacions realitzades.
Així mateix, quan una empresa combina operacions que donen dret a deducció amb altres que no en donen, serà necessari determinar si resulta aplicable la regla de prorrata o algun altre règim específic.
Per tant, la sentència del Tribunal Suprem no elimina les limitacions de la normativa de l'IVA, sinó que impedeix rebutjar una deducció únicament perquè l'activitat desenvolupada sigui diferent de la prevista en l'objecte social.
La importància d'acreditar l'activitat econòmica real
Un dels aspectes més destacables d'aquesta resolució és el valor que atribueix a la realitat econòmica de les operacions.
Per defensar el caràcter deduïble de les quotes suportades, és important que l'empresa pugui demostrar l'existència de l'activitat i la relació de les despeses amb els ingressos que genera.
Aquesta justificació es pot acreditar mitjançant contractes, factures emeses i rebudes, justificants de cobrament, documentació comptable i altres elements que permetin demostrar la destinació empresarial dels béns o serveis.
També és recomanable revisar que les activitats desenvolupades estiguin correctament comunicades a l'Agència Tributària i que la informació censal sigui coherent amb la realitat del negoci.
Encara que la manca de coincidència amb l'objecte social no comporti automàticament la pèrdua del dret a deduir, mantenir una adequada coherència entre l'activitat efectiva, les obligacions fiscals i la documentació mercantil ajuda a reduir possibles incidències.
Un criteri rellevant per a la fiscalitat de les empreses
La sentència del Tribunal Suprem reforça un principi essencial de l'IVA: la deducció de les quotes suportades ha d'analitzar-se atenent la realitat de l'activitat econòmica i la vinculació efectiva de les despeses amb les operacions que donen dret a deduir.
Per a les empreses que desenvolupen activitats secundàries o exploten elements patrimonials diferents dels vinculats al seu negoci principal, aquest pronunciament aporta un criteri jurídic important.
No obstant això, continua sent necessari comprovar que l'activitat es desenvolupa realment, que les despeses estan degudament justificades i que es compleixen tots els requisits de deducció.
A Grup Carles podem ajudar-te a revisar el tractament fiscal de les diferents activitats de la teva empresa, analitzar la deduïbilitat de l'IVA suportat i valorar possibles riscos o oportunitats de regularització tributària.






