Novetats en els procediments judicials de desnonament després dels decrets d’habitatge aprovats
HabitatgeLa regulació dels desnonaments judicials a Espanya ha experimentat canvis importants arran dels darrers decrets d’habitatge, especialment pel que fa a la protecció de les persones en situació de vulnerabilitat econòmica. Aquestes reformes pretenen garantir el dret a un habitatge digne, sense deixar de tenir en compte els drets dels propietaris i la necessitat de seguretat jurídica.
Quins canvis introdueixen els nous decrets d’habitatge en els desnonaments?
Una de les novetats més destacades és el Reial decret llei 29/2026, de 6 d’octubre, que estableix mesures de protecció davant dels desnonaments i amplia determinats mecanismes de suspensió judicial. La norma preveu que, fins al 31 de desembre de 2030, es puguin suspendre els procediments de desnonament de persones vulnerables sense alternativa habitacional, d’acord amb els requisits legals aplicables.
En aquest àmbit, cal distingir entre els procediments iniciats per determinades entitats que adquireixen immobles o carteres de préstecs impagats i els iniciats per altres propietaris.
En el primer supòsit, la suspensió pot aplicar-se quan es compleixen les condicions específiques de la norma. En el segon, es preveuen requisits addicionals i mecanismes de compensació per a determinats arrendadors. També s’estableixen excepcions, com ara alguns casos en què el propietari acredita una situació de vulnerabilitat i és titular de dos o menys habitatges.
Com afecta la vulnerabilitat econòmica als desnonaments per impagament del lloguer?
Una altra novetat rellevant afecta els desnonaments per impagament del lloguer. Quan l’arrendatari es troba en situació de vulnerabilitat econòmica i no és aplicable una exclusió legal, l’Administració competent disposa de dos mesos per oferir una alternativa habitacional adequada o assumir el pagament del deute en els termes previstos legalment. Durant aquest període, el procediment judicial i, si escau, el llançament queden suspesos. Si es paga o es consigna íntegrament la quantitat exigida, el procediment finalitza i el contracte continua vigent.
Així mateix, el Reial decret llei 16/2025 havia prorrogat fins al 31 de desembre de 2026 determinades mesures extraordinàries de suspensió, especialment en supòsits de vulnerabilitat sense alternativa habitacional. El nou marc normatiu modifica i amplia part d’aquesta protecció.
Existeixen també determinades modificacions pel que fa a la fiscalitat dels lloguers, com una nova escala de reduccions, aplicable als contractes firmats a partir del 2 de desembre de 2026.
En conclusió, les reformes reforcen la protecció de les persones vulnerables i atribueixen més responsabilitats a les administracions públiques. Tanmateix, la suspensió no és automàtica en tots els casos: cal examinar els requisits legals, les circumstàncies de les parts i la normativa aplicable a cada procediment judicial.
