Com recuperar un habitatge ocupat il·legalment?

En aquest article, tractarem sobre les característiques generals del judici sumari de tutela de possessió per recuperar habitatges ocupats il·legalment, tal com queda regulat a la llei d’enjudiciament civil (LEC) i reformat per la Llei 5/2018.

Punts clau a tenir en compte per iniciar el procés de recuperació d’un habitatge ocupat il·legalment

En lloc de crear un nou procés, la llei modifica el tradicional interdicte de recobrar la possessió, establint un procediment ràpid que permet als propietaris recuperar l’habitatge sense esperar el resultat d’un judici llarg.

1. Procediment de sumari ràpid: La Llei introdueix un incident per aconseguir la recuperació immediata de l’habitatge ocupat. L’ocupant té cinc dies per demostrar un títol legal que justifiqui la seva ocupació o, en cas contrari, serà desallotjat.

2. Limitació de legitimació activa: Només poden iniciar aquest procés certs subjectes:

• Persones físiques propietàries o posseïdores legítimes.
• Entitats sense ànim de lucre.
• Entitats públiques que tinguin habitatges socials. Les persones jurídiques comercials queden excloses.

3. Legitimació passiva: La demanda pot dirigir-se contra “desconeguts ocupants”, sense necessitat d’identificar a cada persona. Això soluciona el problema d’identificar als ocupants successius i facilita el desallotjament.

4. Notificació i execució: La notificació es realitza a qui es trobi a l’habitatge en el moment de la comunicació, i el desallotjament s’aplica també a nous ocupants que puguin haver entrat.

Quines són les limitacions i diferències amb la nova modalitat de “recuperació immediata” d’habitatges ocupats il·legalment?

• Naturalesa limitada del procés: El judici de tutela sumària de la possessió es centra exclusivament en la possessió del fet. No es discuteixen drets de propietat o la validesa dels títols legals que pugui al·legar l’ocupant. Qualsevol controvèrsia sobre la propietat o drets més complexos requereix un judici declaratiu més llarg. La demanda prospera sempre que es compleixin aquests requisits:
  • El reclamant ha d’estar en possessió o tinència del bé.
  • Ha d’haver estat espoliat del bé.
  • La demanda s’ha de presentar durant l’any de l’espoliació.
• Nova modalitat de recuperació immediata: En aquesta modalitat, a més de demostrar que l’ocupació (possessió prèvia i privació sense consentiment), és necessari que el demandant acrediti un títol legitimador que justifiqui el seu dret a la possessió (per exemple, ser el propietari o l’arrendatari).
• Àmbit restringit a habitatges: Aquest procés només s’aplica a habitatges i no a altres immobles com trasters, garatges o locals comercials. No és necessari que l’habitatge sigui la residència habitual, només cal que l’immoble sigui apte per ser utilitzat com a immoble.

Quins són els requisits per exercir una demanda de recuperació de la possessió d’un habitatge?

Si el demandant vol interposar una demanda per recuperar la possessió d’un habitatge quan ha estat espoliat sense el seu consentiment, ha de tenir en compte els següents requisits:

• Privació sense consentiment: El demandant ha d’haver estat espoliat de la possessió de l’habitatge sense consentiment. Si va haver-hi un consentiment previ o tolerància de l’ús, no es pot recórrer a aquest procés. En aquest cas, s’ha d’interposar un desallotjament per precari (art. 250.1.2 LEC).
• Normativa processal: L’article 250.1 LEC permet que les demandes de recuperació de possessió es tramitin per judici verbal, sempre que el demandant sigui el propietari i el posseïdor legítim, i l’habitatge hagi estat ocupada sense el consentiment. La Llei 5/2018 va introduir la possibilitat de demandar genèricament als ocupants desconeguts.
• Procediment i terminis: La demanda s’ha d’acompanyar del títol que acrediti el dret del demandant a posseir l’habitatge. Els ocupants tenen cinc dies per justificar la seva possessió. Si no ho fan, el tribunal ordenarà el desallotjament automàtic. El termini per interposar la demanda és d’un any des de l’acte de l’ocupació (art.439.1.LEC).
• Caducitat: El dret a presentar la demanda caduca un any després de l’ocupació, no des que el demandant coneix els fets. La jurisprudència reforça que aquest termini s’ha de respectar rigorosament, ja que la seva finalitat és protegir la celeritat del procés.

En resum, el procés té com a objectiu una actuació ràpida per part de la persona o persones que hagin perdut la possessió sense el seu consentiment. Si et trobes en aquesta situació o tens dubtes, contacta amb nosaltres.