Segona residència i IBI: com saber si et poden aplicar recàrrec

Encara que moltes mesures depenen de la regulació local i no s’apliquen automàticament, molts petits propietaris es pregunten quin impacte pot tenir la Llei 12/2023 pel dret a l’habitatge, especialment pel que fa als possibles recàrrecs en l’IBI i a la consideració d’“habitatge desocupat”.

En aquest article t'expliquem què diu realment la llei, com poden interpretar-la els ajuntaments i quines accions preventives poden prendre les famílies que tenen una segona residència com a estalvi, refugi vacacional o patrimoni familiar.

Què diu la legislació actual sobre habitatges buits i segones residències?

La Llei 12/2023 permet que els ajuntaments puguin aplicar un recàrrec de fins al 150 % en l’IBI als habitatges considerats desocupats de manera permanent i injustificada. Aquesta mesura busca incentivar que els immobles buits surtin al mercat de lloguer i augmentar l’oferta d’habitatge assequible.

Ara bé, cal remarcar alguns punts clau que sovint passen desapercebuts:

• No és una mesura automàtica. Cada ajuntament ha d’aprovar una ordenança fiscal pròpia abans de poder aplicar el recàrrec.
• Només afecta grans tenidors. Segons la llei, aquest recàrrec només pot aplicar-se a propietaris que tinguin quatre o més habitatges de tipus residencial.
• Les segones residències. Els habitatges destinats a segona residència es consideren justificadament desocupats si no superen quatre anys seguits sense ús.
• Hi ha un procediment i garanties. Abans d’imposar qualsevol recàrrec, l’ajuntament ha d’obrir un expedient, notificar el propietari i donar-li la possibilitat de presentar proves i al·legacions.

Per tant, si només tens una segona residència, la Llei 12/2023 no et considera un propietari d’habitatge desocupat ni t’afecta aquest recàrrec especial de l’IBI.

Com detecten els ajuntaments si una segona residència està desocupada?

Els ajuntaments poden utilitzar diversos indicadors per detectar habitatges buits, com ara:

• El consum molt baix d’aigua o electricitat.
• L’absència de persones empadronades.
• La manca d’activitat econòmica o declaracions d’ús.

Tot i això, aquests indicadors no són concloents per a segones residències, ja que és perfectament legítim utilitzar-les només caps de setmana, festius o períodes de vacances. Si l’ajuntament sospita d’inactivitat, el propietari sempre pot demostrar-ne l’ús amb documentació o factures.

Bones pràctiques per gestionar la teva segona residència

Encara que el recàrrec no s’aplica a les segones residències, és recomanable mantenir una bona organització documental:

1. Conserva rebuts i factures de subministraments, encara que el consum sigui moderat.
2. Declara correctament a Hisenda que l’habitatge és una segona residència.
3. Fes-hi estades periòdiques i guarda algun registre (rebuts, fotografies, moviments bancaris).
4. Consulta l’ajuntament per saber si té previst aprovar algun tipus de recàrrec i amb quins criteris.
5. Valora l’ús temporal o familiar (per exemple, deixar-la a fills o familiars puntualment), cosa que també demostra utilització real.

Què passa si l'habitatge està realment desocupat?

Si realment no es fa servir i no es vol posar en lloguer, cal recordar que:

• El recàrrec només s’aplicarà si l’ajuntament aprova expressament una ordenança i el propietari és titular de diversos habitatges.
• Sempre hi ha possibilitat d’al·legar causes justificades, com obres, herències, salut, trasllats laborals o situació de dependència.
• A hores d’ara, pocs municipis han començat a aplicar efectivament aquest recàrrec, i la majoria encara està en fase d’estudi.

En resum: com afecta la Llei 12/2023 la teva segona residència

La fiscalitat sobre les segones residències no ha canviat substancialment per als petits propietaris. La Llei 12/2023 se centra en grans tenidors i habitatges realment buits, no en famílies que mantenen una segona llar per estalvi, ús vacacional o motius familiars.

Si només tens una segona residència, pots estar tranquil: la llei no t’afecta pel que fa al recàrrec de l’IBI si en fas ús. Tot i així, convé mantenir documentació bàsica que acrediti que l’habitatge s'utilitza i no està desocupat permanentment.

Per als petits propietaris, la millor estratègia continua sent la prevenció, la transparència i la bona comunicació amb l’ajuntament.