El Tribunal Suprem limita el permís per força major
Laboral
Interpretació restrictiva del permís per força major a l’article 37.9 de l’ET
El Tribunal Suprem, en la sentència 253/2026, de 11 de març, fixa un criteri clar sobre l’abast del permís retribuït per força major regulat a l’article 37.9 de l’Estatut dels Treballadors.
La resolució confirma que aquest permís només s’aplica en supòsits estrictament urgents, vinculats a malaltia o accident, que requereixin la presència immediata de la persona treballadora. No constitueix, per tant, un instrument general de conciliació familiar.
Abast del permís per força major i requisits legals
El Tribunal Suprem delimita de forma precisa els requisits que han de concórrer perquè sigui aplicable aquest permís:
- Existència d’una situació sobtada i imprevisible
- Relació amb una malaltia o accident
- Afectació de familiars o persones convivents
- Necessitat immediata de presència del treballador
Aquesta interpretació reforça el caràcter excepcional del permís i exclou supòsits de cura ordinària o planificada.
Exclusió dels supòsits d’acompanyament a visites mèdiques
Una de les aportacions més rellevants de la sentència és la distinció entre urgència i acompanyament.
El Tribunal Suprem estableix que el permís de força major no s’estén, amb caràcter general, a l’assistència o acompanyament a consultes mèdiques, proves diagnòstiques o situacions no urgents.
Aquests supòsits, quan no impliquen una emergència immediata, queden fora del marc de l’article 37.9 de l’ET.
Compatibilitat amb permisos previstos en plans d’igualtat
La sentència també analitza la relació entre el permís legal i els permisos pactats en l’àmbit empresarial.
El Tribunal Suprem rebutja que la regulació legal hagi suposat una absorció total dels permisos previstos en plans d’igualtat o convenis col·lectius.
Així, es reconeix la seva coexistència, sempre que els supòsits regulats no coincideixin.
No obstant això, s’estableix un límit essencial: no es poden acumular permisos per un mateix fet causant. En aquests casos, s’ha d’aplicar exclusivament el règim legal del permís de força major.
Criteri interpretatiu amb perspectiva de gènere
El Tribunal Suprem incorpora una interpretació conforme a la perspectiva de gènere, d’acord amb l’article 4 de la Llei Orgànica 3/2007.
La resolució destaca la importància de preservar mecanismes de conciliació que facilitin la corresponsabilitat en les tasques de cura, que continuen assumint majoritàriament les dones.
Aquest enfocament reforça la necessitat de mantenir espais de negociació col·lectiva en matèria de permisos.
Impacte en la negociació col·lectiva i gestió empresarial
La sentència té efectes directes en la interpretació de permisos laborals i en la negociació col·lectiva:
- Delimitació estricta del permís per força major
- Validació de la coexistència amb permisos pactats
- Reforç del paper dels convenis i plans d’igualtat
- Prohibició de duplicació de permisos per un mateix fet
En conjunt, la resolució aporta seguretat jurídica i fixa criteris interpretatius rellevants per a empreses, representants legals i assessoria laboral.
