Junts assolim objectius. 
Quin és el teu avui?

Existeix una gran varietat de normes i metodologies per calcular la petjada de carboni a escala internacional, tal com queda patent als informes de la Comissió Europea. Totes elles es basen en els principis de RELLEVÀNCIA, CONSISTÈNCIA, EXACTITUD i TRANSPARÈNCIA, i comparteixen certs passos a seguir a l’hora de realitzar aquest càlcul, com per exemple, la definició dels límits del càlcul (temporals, organitzacionals i operatius (els 3 abastos de la petjada de carboni)), la recol·lecció de les dades d’activitat o l’elecció dels factors d’emissió a utilitzar.

L'aigua és un recurs essencial per a la vida a la terra, però la seva disponibilitat i qualitat estan sota pressió a causa de diversos factors, des del canvi climàtic fins al creixement de la població i l'activitat industrial. 

En referir-nos a la petjada de carboni d’una organització i les fonts emissores que s’analitzen al seu càlcul, recorrem als conceptes d’Abast o Categoria (segons el mètode de càlcul utilitzat; GHG Protocol o ISO 14064-1– respectivament).

La Seguretat Social ha emès una correcció d'errates relativa a l'Ordre PJC/281/2024, datada el 27 de març, en què s'aporten modificacions a l'Ordre PJC/51/2024 del 29 de gener. 

S’entén com a petjada de carboni “la totalitat dels gasos d’efecte hivernacle emesos per l’efecte directe o indirecte d’un individu, organització, esdeveniment o producte”.

Aquests tipus de gasos, degut a la seva composició química, absorbeixen part del calor que ens arriba del sol, i com a resultat, la temperatura mitjana de la Terra està augmentant de manera superior a la que ho hauria de fer en condicions naturals.

Amb motiu del Dia Mundial de l'Aigua, avui parlem sobre la petjada hídrica i les accions que podem prendre per gestionar de manera més eficient aquest recurs vital.

El Testament Vital, també conegut com a documents de voluntats anticipades, és una eina legal que permet a les persones expressar les seves preferències en matèria de tractament mèdic quan es troben en una situació on no poden fer-ho personalment, especialment en casos de malalties irreversibles o terminals. 

La fiança és una garantia a favor del propietari, per la qual cosa l’inquilí/llogater ha de dipositar certa quantitat en efectiu en el moment de formalitzar el contracte de lloguer. La fiança és obligatòria; és a dir, no espot subscriure un contracte de lloguer sense dipositar la fiança, ja que en cas contrari la relació jurídica no seria vàlida (segons l’article 36 de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU).