Junts assolim objectius. 
Quin és el teu avui?

La intel·ligència artificial està revolucionant els processos de selecció. El que abans requeria dies de feina humana —revisar centenars de currículums, analitzar competències o detectar el talent ocult— ara pot fer-se en qüestió de segons. El reclutament digital ha entrat en una nova era.

El paradigma laboral està canviant radicalment. Les noves generacions, especialment els millennials i la generació Z,  ja no busquen només una feina estable: volen viure bé, tenir temps per a ells mateixos i dedicar-se a projectes amb sentit.

Un fenomen que ha guanyat protagonisme recentment és la renúncia silenciosa ("quiet quitting"). Aquest terme es refereix a la situació en què un treballador/a no manifesta de manera explícita la seva voluntat de renunciar, però els seus comportaments i actituds demostren una desconnexió evident amb els objectius de l’empresa. El compromís i l’esforç es redueix al mínim indispensable per complir amb les tasques assignades. Aquesta desconnexió emocional i motivacional acostuma a ser l’inici d’una renúncia formal, tot i que sovint es prolonga durant mesos o fins i tot anys, afectant negativament l'eficàcia i el clima laboral.

En aquest article, expliquem en detall les causes i conseqüències de l’acomiadament objectiu, centrant-nos en la ineptitud del treballador i quins requisits legals s’han de complir.

Descobreix les noves causes de substitució del sistema RED i com aprofitar les bonificacions per substitució en casos d'incapacitat temporal.

La tributació en cas d’herència de participacions en societats patrimonials ha generat sempre molts dubtes, especialment quan aquestes es dediquen al lloguer d’immobles. Ara, una nova sentència del Tribunal Suprem (núm. 956/2025, de 14 de juliol) marca un abans i un després sobre com s’ha d’interpretar aquesta situació a efectes fiscals.

Un nou informe del Comitè Europeu de Drets Socials d’Estrasburg ha tornat a posar en relleu que la indemnització per acomiadament a Espanya – 33 dies per any treballat, fins a 24 mensualitats – és insuficient per ser dissuasiva i compensatòria, especialment en comparació amb pràctiques de la UE i les recomanacions del Consell Europeu.

En un món cada cop més globalitzat, és habitual que una persona tingui familiars, béns o residència a l’estranger. Però, què passa si un dels hereus viu fora de Catalunya o si el difunt residia a un altre país? Les herències amb elements internacionals cada vegada són més freqüents i poden generar complexitat legal, fiscal i administrativa.