El Suprem flexibilitza el requisit de treballador en societats familiars d’arrendament
Legal
La Sentència del Tribunal Suprem 640/2026 estableix un criteri clau sobre com determinar si una societat dedicada a l’arrendament d’immobles desenvolupa una activitat econòmica i, per tant, pot gaudir de la reducció del 95% en l'ISD (Impost sobre Successions i Donacions).
El cas posa de manifest una realitat habitual: el criteri de l’Administració tributària no sempre coincideix amb el del Tribunal Suprem, especialment quan es tracta de valorar empreses familiars amb estructures organitzatives complexes.
Tradicionalment, Hisenda ha aplicat una interpretació estricta de l’article 27.2 de la Llei de l’IRPF, segons el qual l’arrendament d’immobles només constitueix activitat econòmica si la societat té, almenys, una persona contractada a jornada completa.
Quan aquest requisit no es compleix, l’activitat es considera passiva i no dona dret a beneficis fiscals per a empreses familiars. Aquest ha estat el criteri reiterat en inspeccions i tribunals econòmic-administratius.
El Tribunal Suprem, però, adopta una visió més àmplia i adaptada a la realitat empresarial actual. Segons la seva doctrina, el requisit de disposar de personal contractat no s’ha d’interpretar de forma rígida quan la societat forma part d’un grup empresarial amb una organització econòmica unitària.
Si l’arrendament s’integra funcionalment dins una activitat econòmica més extensa del grup, i els recursos humans i materials estan centralitzats, es pot considerar que la societat compleix amb el requisit, encara que el contracte laboral no estigui directament vinculat a ella.
La sentència subratlla que la realitat econòmica és més rellevant que l’estructura formal. Si les tasques pròpies de l’arrendament són assumides efectivament per personal del grup i existeix una unitat operativa, aleshores hi ha activitat econòmica a efectes fiscals.
Aquest enfocament evita penalitzar models organitzatius consolidats on la gestió es concentra en una o diverses societats per motius d’eficiència.
A més, el Tribunal recorda que el règim de l’empresa familiar té una clara finalitat: facilitar la continuïtat generacional i no obstaculitzar les transmissions per motius merament formals.
Aquesta perspectiva s’alinea amb les recomanacions europees sobre protecció de l’empresa familiar i dona coherència al conjunt del sistema tributari.
En definitiva, la STS 640/2026 confirma que no totes les estructures empresarials poden ser analitzades aïlladament. L’activitat econòmica s’ha de valorar segons la realitat global del grup, cosa que aporta seguretat jurídica i coherència fiscal a les empreses familiars dedicades a l’arrendament.
