Nova interpretació del Suprem en herències amb societats dedicades a

La tributació en cas d’herència de participacions en societats patrimonials ha generat sempre molts dubtes, especialment quan aquestes es dediquen al lloguer d’immobles. Ara, una nova sentència del Tribunal Suprem (núm. 956/2025, de 14 de juliol) marca un abans i un després sobre com s’ha d’interpretar aquesta situació a efectes fiscals.

La Sentència, de data 14 de juliol de 2025, resol un recurs de cassació clau en matèria tributària, concretament sobre l’aplicació de la reducció del 95% en l’impost sobre successions i donacions, en relació amb la transmissió de participacions en societats dedicades al lloguer d’immobles.

El cas gira entorn d’una societat patrimonial, les participacions de la qual van ser heretades pels recurrents. A la data de la meritació de l’impost, la societat disposava d’un local exclusiu i d’un treballador contractat a jornada completa, complint així els requisits de l’article 27.2 de la Llei de l’IRPF per considerar l’activitat de lloguer com a activitat econòmica.

Tanmateix, tant el TEAR com el TSJ d’Aragó van denegar l’aplicació de la reducció del 95%, argumentant que la càrrega de treball no justificava econòmicament la contractació del treballador, considerant-la “fictícia” i, per tant, insuficient per acreditar una activitat econòmica real.

El Tribunal Suprem, però, estima el recurs de cassació establint que no és exigible la necessitat de justificar la contractació del treballador des d’un punt de vista econòmic. És a dir, la concurrència dels requisits de local i treballador a jornada completa són suficients per considerar que l’activitat de lloguer constitueix una activitat econòmica als efectes de l’impost sobre successions i donacions, sempre que no ens trobem davant d’una situació fictícia de la persona dedicada a la gestió de l’arrendament, mitjançant la utilització de l’institut de la simulació de negoci, amb la finalitat que la persona contractada encarregada de la gestió dels arrendaments sigui real i efectiva.

Cal posar de manifest que la sentència exclusivament tracta de l’impost sobre successions i donacions, sense fer referència sobre si aquesta interpretació també resulta aplicable a l’exempció de l’empresa familiar en l’Impost sobre el Patrimoni, per tant, queda pendent que aquesta interpretació es faci extensible a altres tributs.

Amb aquesta resolució, el Tribunal Suprem reforça la interpretació finalista de la norma i estableix un criteri amb l’objectiu d’evitar que l’Administració pugui denegar beneficis fiscals per raons subjectives o valoracions econòmiques discrecionals, en conseqüència, caldrà estar a alerta sobre el criteri que adopti l’Administració sobre aquesta qüestió, d’acord amb el pronunciament del Tribunal Suprem.