Quan un familiar ja no pot decidir per si mateix: quines eines legals existeixen per protegir-lo?

L’augment de l’esperança de vida i la incidència creixent de malalties neurodegeneratives han fet que moltes famílies es trobin davant una situació complexa: què es pot fer quan un familiar ha perdut de manera parcial o total, la capacitat de comprendre, gestionar i decidir sobre els seus assumptes personals, econòmics, patrimonials o sanitaris?

Actualment, tant la normativa estatal com el dret civil català parteixen del reconeixement de la plena capacitat jurídica de totes les persones i prioritzen l’adopció de mesures de suport que permetin l’exercici dels seus drets amb les garanties adequades i amb el màxim respecte a la seva autonomia personal.

Mesures de suport per protegir la persona

En aquest context, les mesures voluntàries de previsió adquireixen una rellevància especial. Entre aquestes destaca el poder preventiu, pel qual una persona designa qui podrà actuar en el seu nom i vetllar per els seus interessos, si en el futur pateix una situació de deteriorament cognitiu o una pèrdua d’autonomia que li impedeixi gestionar els seus interessos adequadament. Aquesta eina permet evitar, en molts supòsits, la necessitat d’una intervenció judicial immediata i contribueix a dotar de seguretat jurídica la gestió del patrimoni i dels assumptes quotidians.

Quan no existeixen mesures preventives suficients o aquestes resulten inadequades, la família pot instar l’adopció de mesures judicials de suport. La figura principal és la curatela, que consisteix en un sistema d’assistència destinat a complementar la capacitat de decisió de la persona afectada en aquells actes en què necessiti suport.

Només de manera excepcional, quan les circumstàncies ho justifiquin degudament, la resolució judicial pot atribuir facultats de representació al curador.

Quan és necessària la intervenció judicial?

El procediment judicial exigeix una valoració individualitzada de la situació personal, mèdica, familiar i patrimonial de l’interessat. L’autoritat judicial determinarà l’abast concret de les mesures de suport i les facultats atribuïdes a la persona designada, que haurà d’actuar sempre en benefici de l’afectat i d’acord amb els principis de necessitat, proporcionalitat i respecte a la seva autonomia.

Aquestes mesures poden resultar imprescindibles per gestionar comptes bancaris, formalitzar operacions patrimonials, tramitar prestacions públiques, autoritzar ingressos residencials o adoptar determinades decisions sanitàries quan la persona ja no pugui expressar de manera adequada la seva voluntat.

Des d’una perspectiva jurídica, la planificació anticipada és la millor eina de protecció. L’atorgament de poders preventius, l’ordenació adequada del patrimoni i l’assessorament especialitzat permeten evitar situacions de bloqueig i redueixen notablement la conflictivitat familiar.