Llibertat d'amortització per a empresaris individuals: convé aplicar-la tota de cop?

La llibertat d'amortització permet als empresaris individuals que ampliïn plantilla amortitzar lliurement les noves inversions. Tot i que aquest incentiu fiscal ofereix una gran flexibilitat, no sempre és recomanable aplicar tota l'amortització de cop.

Els empresaris individuals que tributen pel règim d’estimació directa de l’IRPF i que incrementen la seva plantilla mitjana de treballadors poden beneficiar-se de l’incentiu fiscal de la llibertat d’amortització per als actius nous que adquireixin no només les empreses considerades pimes.

Aquest avantatge permet deduir fiscalment el cost de determinades inversions amb una gran flexibilitat temporal. No obstant això, com a experts recomanem analitzar cada situació abans d’aplicar l’amortització íntegra en el mateix exercici de la compra.

La llibertat d'amortització és un incentiu fiscal que permet deduir el cost de determinades inversions amb més flexibilitat que l'amortització ordinària, sempre que es compleixin els requisits establerts per la normativa.

Amortitzar tota la inversió no sempre és la millor opció

Igual que succeeix amb les societats mercantils, els empresaris individuals poden amortitzar lliurement els seus actius nous si compleixen els requisits vinculats a la creació o manteniment d’ocupació.

Ara bé, en el cas de les persones físiques, aquesta opció no sempre és la més eficient des del punt de vista fiscal. Com que l’IRPF és un impost progressiu, el tipus efectiu augmenta a mesura que creixen les rendes obtingudes.

Per aquest motiu, amortitzar tota la inversió en un únic exercici pot comportar que durant aquell any pràcticament no es tributi, però que en els anys següents es generin rendiments elevats subjectes a tipus marginals més alts.

Repartir l’amortització pot reduir l'IRPF

Quan la inversió és important i la seva amortització total deixa el rendiment net de l’activitat en nivells molt baixos o fins i tot negatius, acostuma a resultar més avantatjós distribuir l’amortització al llarg de diversos exercicis.

Aquesta estratègia permet suavitzar la tributació anual i evitar salts cap a trams superiors de l’IRPF durant diversos anys consecutius.

En conseqüència, encara que la llibertat d’amortització ofereixi la possibilitat de deduir tota la inversió de manera immediata, la planificació fiscal pot fer recomanable una aplicació més gradual.

Un exemple pràctic

Un empresari va adquirir durant l’any 2025 un local comercial nou amb un valor atribuïble a la construcció de 170.000 euros. Paral·lelament, va augmentar la seva plantilla mitjana en dos treballadors, fet que li permet accedir a la llibertat d’amortització.

Abans de considerar l’amortització del local, l’activitat genera uns rendiments nets anuals de 85.000 euros.

Davant aquesta situació, es plantegen dues alternatives:

• Amortitzar íntegrament l’immoble entre els exercicis 2025 i 2026.
• Repartir l’amortització en sis anys, amb una deducció anual de 28.333 euros.

Els càlculs mostren que la segona opció resulta clarament més favorable des del punt de vista fiscal.

Comparativa de l'impacte fiscal segons l'amortització

(*1) Rendiment net calculat a partir dels ingressos menys amortització (85.000-28.333=56.667)

La diferència és significativa: repartir l’amortització al llarg de sis anys permet estalviar més de 20.000 euros en l’IRPF gràcies a l’efecte de la progressivitat de l’impost.

Una decisió que requereix planificació

La llibertat d’amortització continua sent un dels incentius fiscals més atractius per als empresaris individuals que inverteixen i creen ocupació. Tanmateix, l’experiència demostra que aprofitar aquest benefici no significa necessàriament deduir-ho tot de manera immediata.

Abans de prendre una decisió, és recomanable analitzar l’evolució prevista dels rendiments de l’activitat i valorar si una amortització escalonada pot generar un estalvi fiscal més elevat a mitjà termini.