El concepte de deutor de bona fe en els procediments concursals

Què és un deutor de bona fe en un procediment concursal?

Un dels requisits essencials perquè una persona pugui obtenir l'Exoneració del Passiu Insatisfet (EPI), prevista al procediment de la Llei de Segona Oportunitat, és tenir la consideració de deutor de bona fe. Tot i que aquest concepte ha estat objecte de debat durant anys, la reforma de la normativa concursal i la recent jurisprudència del Tribunal Suprem n'han concretat l'abast, establint criteris més objectius per determinar quan un deutor pot accedir a l'exoneració dels seus deutes.

Un dels requisits clau perquè al deutor se li pugui concedir l'Exoneració dels seus deutes (EPI) és el compliment del requisit de la bona fe.

Com s'interpretava la bona fe abans de la reforma del 2022?

Abans de la reforma legislativa del 2022, la bona fe s'interpretava com un concepte ampli i flexible. És a dir, el jutge valorava majoritàriament el comportament global del deutor i es parlava de "mala fe" únicament en casos especialment flagrants, com ara l'ocultació patrimonial, però sempre segons el criteri de cada jutge, fet que generava una situació d'inseguretat jurídica.

No obstant això, amb la reforma del 2022 es pretenia incorporar una interpretació més concreta, taxada i objectiva mitjançant la redacció de l'article 487 del Text Refós de la Llei Concursal (TRLC). Tanmateix, la majoria de jutges van continuar aplicant criteris marcadament subjectius, mantenint aquesta inseguretat jurídica.

Què canvia amb la reforma del 2022 i la jurisprudència del Tribunal Suprem?

Aquest any 2026, concretament el 18 de febrer, la Sala Primera del Tribunal Suprem va dictar diverses sentències que concreten alguns conceptes determinants en els procediments concursals de persona física, amb l'objectiu d'unificar criteris.

En relació amb la bona fe, el Tribunal Suprem estableix que aquesta s'ha d'analitzar exclusivament a través de les causes d'exclusió previstes a l'article 487.1 del TRLC, que recull els supòsits en què el deutor no pot obtenir l'exoneració. 

Com determina el Tribunal Suprem si un deutor és de bona fe?

D'acord amb la doctrina del Tribunal Suprem:

• cal comprovar si concorre alguna de les causes d'exclusió de l'article 487.1 del TRLC;
• si existeix alguna causa d'exclusió, el deutor no podrà accedir a l'exoneració;
• si no concorre cap causa d'exclusió, el deutor ha de ser considerat deutor de bona fe i, per tant, podrà accedir a l'Exoneració del Passiu Insatisfet (EPI).

No obstant aquest criteri objectiu i generalitzat, les sentències fan especial menció a dos aspectes que també s'han de tenir en compte per valorar la bona fe del deutor: el control d'ofici per part del jutge del procediment i el deure de transparència.

1. El control d'ofici del jutge sobre la bona fe del deutor

El Tribunal Suprem estableix que el jutge del concurs ha de verificar d'ofici si concorren o no les causes d'exclusió i, per tant, d'incompliment del requisit de la bona fe previstes a l'article 487 del TRLC, fins i tot quan cap creditor formula oposició a l'exoneració.

2. El deure de transparència del deutor

Les sentències insisteixen que el deutor assumeix una autèntica càrrega activa d'informació. Això significa que no és suficient presentar una relació simplificada dels béns i dels deutes, sinó que també cal justificar de manera adequada la situació econòmica.

En concret, el deutor haurà d'acreditar, entre altres aspectes:

• la relació dels seus béns;
• la relació dels seus deutes;
• l'origen dels deutes;
• les circumstàncies econòmiques concurrents;
• les raons detallades que han conduït a la situació d'insolvència.

En definitiva, la transparència passa a tenir una importància clau per determinar la bona fe del deutor.

Conclusions: què implica avui ser un deutor de bona fe?

L’evolució normativa i jurisprudencial del 2026 ha transformat radicalment el concepte de bona fe en l’àmbit concursal. Per ser exactes, mentre el model anterior partia de la idea del deutor honest, entrant cada Jutge a valorar l’abast de la bona fe del deutor, segons el seu criteri, majoritàriament de manera flexible, la recent Jurisprudència del Tribunal Suprem ha configurat un sistema basat en criteris més objectius, verificables i subjectes a un control judicial molt més intens.

En conseqüència, els procediments concursals de persona física exigeixen, a dia d’avui una preparació documental molt més rigorosa, sent imprescindible no només acreditar la insolvència, sinó també una conducta plenament transparent, que sigui compatible amb la idea de Bona fe actual.