La banca, els consumidors i el Tribunal Europeu

Fa unes setmanes, la banca ha estat notícia per les reclamacions de les despeses corresponents a la constitució dels préstecs hipotecaris.

El Tribunal Europeu ha donat resposta a les qüestions plantejades per l'Audiència de Barcelona en el sentit de concretar quin era el termini aplicable a la reclamació de les despeses hipotecàries. Fins ara hi ha hagut sentències amb pronunciaments dispars, algunes d'elles aplicaven la prescripció, o pèrdua de la possibilitat de reclamar, perquè consideraven que hi havia un termini de 10 anys d'ençà que s'havien pagat les factures, i d'altres estimaven les reclamacions entenent que el termini per reclamar s'havia de computar des de la data en què es va dictar la sentència del 2019 que reconeixia l'efusivitat d'aquestes clàusules.

La sentència indica que per valorar les possibilitats de la reclamació de les despeses hipotecàries regeix el principi d'efectivitat, que es tradueix en la possibilitat que el consumidor tingui coneixement, no només del caràcter abusiu de la clàusula, sinó també dels drets que li confereix la Directiva Europea i tingui temps suficient per reclamar els drets que li corresponen. Alhora destaca que el sistema de protecció que estableix la Directiva Europea es basa en la idea que el consumidor es troba en una situació d'inferioritat respecte del professional bancari, tant d'informació i coneixements com de capacitat de negociar, per tant, mantén oberta la possibilitat de reclamació de les despeses.

S'haurà de veure quina aplicació en fan els Jutjats d'instància i les Audiències, però d'entrada és una bona notícia pels consumidors afectats.

En aquest sentit, també és interessant un recent pronunciament del Tribunal de Justícia Europeu que ha considerat que la contractació de préstecs sense avaluar la solvència del consumidor contravé el contingut de la Directiva Europea 2008/48, això afectaria a tots aquells préstecs ràpids, que es concedeixen sense valorar les possibilitats del deutor de retornar-los. La normativa europea té per objectiu protegir els consumidors enfront del risc de sobreendeutament i d'insolvència, de manera que l'anàlisi de la capacitat econòmica del deutor és una obligació per la part prestadora i el seu incompliment és sancionable. Tenint en compte que les sancions han de ser efectives, proporcionades i dissuasives, el Tribunal Europeu ha entès que en aquests casos, potser és ajustat a dret sancionar aquestes conductes amb la pèrdua dels interessos del préstec, en conseqüència, l’obligació del prestador de retornar-los al consumidor. Ara bé, seran els jutjats de cada Estat els que determinaran l'abast d'aquesta sanció i, per tant, també haurem de veure quina serà l'aplicació que en faran els jutjats d'aquí.