Relleu generacional a l'empresa: dues visions a l'hora de treballar, un objectiu comú

El pas del temps no només transforma les persones també redefineix les empreses. Sigui quin sigui el seu perfil —familiars, amb pocs recursos, però molta història — viuen un moment clau que sovint passa desapercebut: el relleu generacional. I no em refereixo només al canvi en els llocs de treball. Em refereixo també a un xoc cultural profund entre dues maneres de veure i viure la feina: la dels joves que comencen i la dels treballadors que estan a punt de concloure un projecte laboral i tenen un recorregut sòlid.

Dues visions del món laboral

El jovent arriba amb idees noves, energia i una manera molt diferent d'entendre què vol dir “treballar bé”. Busquen sentit, equilibri, tecnologia, autonomia. No tenen por de dir que volen conciliació, que no volen quedar-se en una empresa si no se senten valorats o no els encaixa. Això, en si mateix, no és ni bo ni dolent: és el signe dels temps i un canvi de paradigma del sector laboral.

Per altra banda, tenim treballadors/es sèniors amb dècades d’experiència, amb una cultura de l’esforç basada en la constància, la lleialtat i el “fer hores” i viuen la feina com a part de la seva identitat. Coneixen millor que ningú els clients, el funcionament intern i els errors que no cal tornar a repetir. Però sovint se senten desplaçats en un món laboral que ja no parla el seu idioma i on l’edat de jubilació cada cop més tardana.

El problema no és que siguin diferents, sinó que sovint no troben espais per entendre’s.

El perill de perdre-ho tot en silenci

Hi ha empreses on, literalment, s’està perdent coneixement pel simple fet de no planificar el relleu. No hi ha temps, no hi ha eines, ningú no vol “molestar” la persona veterana amb formacions, i ningú no vol demanar als joves que absorbeixen informació d’una feina que potser no saben si voldran fer a llarg termini.

Aquesta desconnexió és especialment perillosa en sectors com la indústria, l’artesania, el comerç o la gestió administrativa, on molts processos clau no estan escrits en cap manual i on el mentoratge és essencial en la majoria d’aquests oficis que s’estan perdent.

Aconseguir que es parlin

Des de recursos humans, veiem clarament que cal facilitar espais reals d’intercanvi. I no parlo de reunions formals, sinó de mentories informals, projectes compartits, formació creuada. Que un treballador proper a la jubilació pugui transmetre allò que sap i, alhora, aprendre de les eines digitals o nous enfocaments que porta la gent jove.

I, sobretot, cal reconèixer i valorar el que cadascú pot aportar. Ni la gent jove són "poc treballadors", ni els/les sèniors són "antics". Simplement, són generacions diferents que poden enriquir-se mútuament si es donen l’oportunitat. Un intercanvi bidireccional que pot enfocar cap a un camí comú, nodrir el teixit empresarial per continuar creixent.

Conclusions per no perdre el tren

Tenim la gran oportunitat d’aprofitar aquest moment de traspàs per fer les coses millor. Si no ho fem, perdrem experiència, talent i cohesió. En canvi, si sabem gestionar-ho bé, podem tenir equips més complets, més diversos i més preparats pel futur.

El canvi generacional és inevitable. La clau és que no sigui un xoc, sinó un diàleg.