Fidelitzar el talent jove: més enllà del sou

El paradigma laboral està canviant radicalment. Les noves generacions —especialment els millennials i la generació Z— ja no busquen només una feina estable: volen viure bé, tenir temps per a ells mateixos i dedicar-se a projectes amb sentit.

Treballar ja no és el centre de la seva identitat, sinó una part més de la seva vida. Busquen un equilibri entre l’ambició professional i el benestar personal.

Això no significa falta de compromís o de ganes d’esforçar-se; significa que volen posar la seva energia en empreses amb les que comparteixin valors, que tinguin un propòsit clar i que els permetin créixer sense sacrificar la seva salut o la seva vida personal.

Segons dades d’InfoJobs (2025), un 72% dels joves professionals espanyols afirma que deixaria una empresa si no percep oportunitats de desenvolupament o si no connecta amb la seva cultura corporativa. El sou importa, però ja no és el principal motiu per quedar-se.

Què motiva el talent jove avui?

Hi ha quatre grans motors que defineixen el compromís del talent jove amb una empresa:

• Flexibilitat real. Volen poder decidir on i quan treballen, sempre que compleixin els objectius. La conciliació és un valor irrenunciable.
• Aprenentatge constant. Busquen empreses que els ajudin a créixer, que apostin pel upskilling i el reskilling, i que ofereixin itineraris de desenvolupament clar.
• Reconeixement i confiança. Prefereixen un lideratge proper, basat en el feedback i l’empatia, més que en la jerarquia o el control.
• Propòsit i sentit. Volen sentir que la seva feina aporta alguna cosa al món, que té impacte positiu, i que la seva empresa és coherent amb els seus valors.

De retenir a comprometre: un canvi de mentalitat necessari

Durant anys, moltes empreses han parlat de “retenció del talent”, com si l’objectiu fos evitar que les persones marxessin. El nou enfocament és la fidelització i el compromís: crear un entorn on les persones volen quedar-se, no perquè no puguin marxar, sinó perquè se senten valorades, inspirades i connectades amb el projecte.

La diferència és profunda: mentre que retenir parteix del control i la por a perdre, fidelitzar parteix de la confiança i de la voluntat compartida de créixer junts.

Les empreses que adopten aquest enfocament dissenyen experiències laborals més riques, amb espais de participació, reconeixement sincer, programes de desenvolupament, una cultura de respecte real...

El futur de la gestió del talent no passa per evitar que les persones marxin, sinó per crear motius perquè vulguin quedar-se. I aquests motius sempre comencen per posar les persones —i el sentit— al centre.

De treballadors/es a ambaixadors/es

El talent jove no vol ser “fidelitzat” amb promeses buides, sinó inspirat amb coherència i sentit. Ja no es tracta de retenir persones, sinó de fer-les partícips d’un projecte on vulguin créixer i aportar.

Quan una empresa aconsegueix que els seus professionals joves se sentin realitzats, lliures i connectats amb el propòsit, deixa de tenir treballadors — i comença a tenir ambaixadors de marca.