L’Euro digital: beneficis i riscos per al ciutadà

En els darrers mesos, la Unió Europea ha estat avançant en la creació d’una moneda digital de banc central (CBDC), per les sigles en anglès Central Bank Digital Currency, el conegut euro digital, amb l’objectiu que sigui una versió electrònica de l’euro, emesa pel Banc Central Europeu (BCE) i disponible per a la població per pagaments quotidians. El projecte ha superat la fase d’estudi i, segons les institucions, entra en una fase de desenvolupament que podria portar a la seva emissió en els pròxims anys si s’arriba a aprovar el marc legal. Es parla d’un possible llançament d’aquesta moneda pel 2029.

L’euro digital pot oferir  pagaments més segurs, ràpids i sota control europeu, però el seu disseny marcarà si predominen els beneficis o els riscos.

Són diversos els beneficis que, segons el BCE, pot aportar l’euro digital.

• Seguretat i garantia estatal: l’Euro digital seria diner central, amb el mateix nivell de seguretat i garantia que els bitllets i monedes, cosa que el situaria amb menys risc que alguns instruments privats. Això podria reforçar la confiança en els mitjans de pagament.
• Inclusió i eficiència de pagaments: Podria facilitar pagaments immediats entre persones i comerços, tant els que es fan en línia i potencialment fora de línia, reduint comissions i friccions dels proveïdors privats.
• Sobirania i competència: La UE defensa que una CBDC preserva la sobirania monetària davant de plataformes de pagament externes i l’avenç de monedes digitals privades. Això es presenta com una protecció de la independència econòmica europea.

Malgrat tots els beneficis anunciats, són molts els riscos que es plantegen i que fan dubtar de la necessitat de la implantació d’aquesta moneda.

• Privacitat i control administratiu: A diferència del diner en efectiu (anònim i fora de la xarxa), una CBDC pot deixar un rastre digital de transaccions. Això obre la porta a un augment de la capacitat d’anàlisi i, si no es regulen garanties estrictes, a controls administratius o judicials més fàcils sobre com i quan es gasta el diner. El fet que pugui ser una moneda programable, pot ser útil en polítiques públiques però també pot limitar llibertats econòmiques si se’n fa un abús.
• Concentració i poder públic: Si l’Administració o el Banc Central poden accedir a dades o controlar fluxos, existeix el risc que el control polític sobre l’economia s’incrementi, per exemple mitjançant sancions econòmiques o limitacions d’ús, amb impacte en drets civils si no hi ha frens legals molt clars.
• Impacte sobre els bancs comercials: Si molts ciutadans traslladessin els seus dipòsits a comptes en CBDC, els bancs podrien perdre recursos per a crèdit; l’ecosistema financer ha proposat solucions com límits de tinença i mecanismes de compensació, però la transició comporta incertesa.
• Ciberseguretat i resiliència: Ser una infraestructura crítica fa que la CBDC pugui ser un  objectiu clar de ciberatacs. La protecció tècnica i els plans de contingència seran determinants per evitar interrupcions o pèrdues massives.

En definitiva, l’euro digital pot oferir pagaments més segurs, ràpids i sota control europeu, però no és neutre: segons la forma com es dissenyi (privacitat per defecte, límits de tinença, supervisió independent, transparència legislativa) marcarà si predominen els beneficis o els riscos. Per aquest motiu, la decisió final no és només tècnica, sinó política i reguladora i cal exigir garanties legals fortes sobre privacitat, separació d’usos, per evitar la programabilitat arbitrària, i mecanismes que preservin la intermediació bancària i la llibertat individual.