Tendències sostenibles com a oportunitats de negoci

El 25 de setembre de 2015 va ser aprovada per l’Assemblea General de Nacions Unides l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible, amb els objectius d’erradicar la pobresa, lluitar contra la desigualtat i la injustícia, i posar fre al canvi climàtic, entre d’altres. Aquesta agenda marcarà l’acció global per al desenvolupament fins a l’any 2030 i configura un full de ruta d’actuació per a assolir un objectiu comú: el desenvolupament mundial sostenible.

L’Agenda 2030 és una agenda integral i multidimensional – referida a les tres dimensions del desenvolupament sostenible (l’econòmica, la social i l’ambiental)- i d’aplicació universal, i es desplega mitjançant un sistema de 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS), a través dels quals es proposa abordar els grans reptes globals. El seu èxit exigeix un sistema de governança multinivell eficaç des de l’esfera internacional, nacional, regional i local. En aquest sentit, els ODS han estat acordats pels governs, però el seu èxit depèn en gran mesura de l’acció i de la col·laboració de tots els actors de la societat. I d’entre tots ells, el sector privat empresarial ha de jugar un clar rol de lideratge per assegurar la prosperitat dels territoris, generar ocupació, oferir oportunitats de formació i desenvolupament de carreres professionals i, per tant, aconseguir l’erradicació de les desigualtats.

Els ODS suposen un repte per assolir una gestió més sostenible, però també proporcionen una oportunitat que permet traduir les necessitats i ambicions globals en solucions de negocis. Aquestes solucions faran possible que les empreses puguin accedir a nous mercats i millorar la seva eficiència i reputació, la qual cosa les portaria a aconseguir millors resultats econòmics. Tradicionalment, l’àmbit de la sostenibilitat s’ha associat a les grans empreses i multinacionals, però el moviment a favor de les bones pràctiques empresarials amb la societat i l’entorn ha passat a formar part de la normativa que afecta també a les pimes. La implantació de l’Agenda 2030 en el cos normatiu ja s’està produint i anirà incrementant la seva incidència en el futur.

El 29 de desembre de 2018 va entrar en vigor la Llei d’Informació No Financera. Aquesta llei és d’obligat compliment per a empreses de determinada dimensió; no obstant això, el fet d’obligar a aquestes empreses a reportar les pràctiques de compromís social i mediambiental pot afectar, de manera col·lateral, a d’altres de petita o mitjana dimensió que siguin proveïdores de les primeres. Això està suposant un canvi rellevant en el curt i mig termini en l’operativa i en les exigències per a les pimes que vulguin optar a subministrar a empreses de major dimensió. En paral·lel, i cada cop amb més intensitat, altres regulacions ja estan incorporant també aspectes relacionats amb l’Agenda 2030. La Llei de Societats de Capital, la Llei d’Igualtat amb noves obligacions relatives als plans d’igualtat, la futura Llei de Canvi Climàtic o la Llei de Contractació del sector públic que ja incorpora nous criteris socials i mediambientals de manera transversal i obligatòria en múltiples àmbits del procés de contractació pública, són alguns exemples de la normativa de referència que forma part de l’estratègia de desenvolupament sostenible per al 2030.

Resulta evident que en els propers anys es produirà un augment d’estratègies i normatives en matèria de sostenibilitat. Les empreses que integrin els ODS i l’agenda 2030 en el seu model de negoci trobaran més fàcil la seva adaptació a les noves normatives i asseguraran la competitivitat en el mercat, alhora que veuran incrementada la seva eficiència i reputació empresarial.