Mecanisme d’Ajust en Frontera per Carboni (CBAM)
Des del dia 1 de gener de 2026 ha començat el període d’aplicació del CBAM i per tant els declarants autoritzats hauran de declarar cada any la quantitat de mercaderies importades a la UE durant l’any natural anterior; entregant un número de certificats CBAM corresponents a les emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle corresponents.
Dates destacades del CBAM
- 1 de gener de 2026: inici aplicació CBAM
- 31 de març de 2026: data límit vàlida per seguir important mercaderies provisionalment sempre que s’hagi presentat la sol·licitud i estigui en procés de resolució.
- 30 setembre de 2027: data límit per declarar importacions i emissions de l’any natural anterior, 2026. Així successivament cada any.
Conceptes essencials del CBAM
Registre CBAM:
Base de dades electrònica normalitzada i segura que contindrà dades relatives als comptes CBAM, declaracions, sol·licituds i registres.
Declarant autoritzat CBAM:
Persona física o jurídica autoritzada a importar al territori duaner de la Unió Europea les mercaderies subjectes al CBAM. Des de l’1 de gener solament un declarant autoritzat podrà importar mercaderies CBAM.
Declaració CBAM:
Anualment, a mes tardar el 30 de setembre de cada any des de l’any 2027. Contindrà el càlcul de les emissions verificades de les importacions de mercaderies.
Certificat CBAM:
Instrument que els importadors o representats duaners indirectes faran servir per pagar pel preu de les emissions implícites de les mercaderies que importen.
Umbral únic basat en la massa:
Els importadors que de forma agregada importin fins un màxim de 50 tones per importador i any quedaran exempts de les obligacions. Els preus els calcularà la Comissió Europea amb el promig de preus de la Unió mitjançant el Registre de Comerç de Drets d’Emissió (RCDE).
Mercaderies subjectes al CBAM:
- Ciment
- Electricitat
- Fertilitzants
- Ferro i acer
- Alumini
- Hidrogen
Cada categoria inclou una diversitat de productes que determina la llei.
Per què el CBAM és important per a la UE
El CBAM aborda el risc de fuga de carboni que es produeix quan les empreses de determinats sectors industrials traslladen la seva producció a altres països o quan les importacions d’aquests països substitueixen productes equivalents que son menys intensius en emissions de gasos d’efecte hivernacle.
Així es busca donat compliment als acords de París i que marquen les metes de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle per a l’any 2050.