Legislació ambiental i estructura legislativa a Espanya

La normativa mediambiental estableix les disposicions legals per garantir la protecció del medi ambient i la cura de la salut humana. Cada país té el seu ordenament jurídic ambiental, que es pot diferenciar clarament d’un país a un altre. Si bé tenen en comú el mateix objectiu: aconseguir la protecció del medi ambient i establir un sistema més sostenible.

Si entrem a comentar la legislació ambiental actual a Espanya, hem de tenir present que es tracta d’una estructura piramidal, la qual s’ha d’acomplir a tots els nivells jeràrquics (normativa internacional, normattiva europea, estatal, autonòmica i municipal). La base de la piràmide es constitueix seguint les línies que marca la comunitat internacional i l’europea, i a partir d’aquí es van tornant més restrictives segons imposa l’Estat, les comunitats autònomes i els ajuntaments.

Per tant, la classificació queda de la següent manera:

1. Normativa ambiental Internacional: Espanya, com a part de la comunitat internacional, ha subscrit diversos tractats i convenis:

• Acord de París sobre el canvi climàtic (2015): Un tractat global que busca limitar l’escalfament global a menys de 2ºC per sobre dels nivells preindustrials. Espanya s’ha compromès a reduir les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle en la línia amb els objectius establerts en aquest acord.
• Conveni de Basilea (1989): Regula el moviment transfronterer de deixalles perilloses i la seva eliminació, amb l’objectiu de protegir la salut humana i el medi ambient.

Aquests tractats obliguen Espanya a adaptar la seva legislació interna per complir amb els compromisos internacionals, integrant aquests principis en el seu marc legal nacional.

2. Normativa ambiental europea: Com a estat membre de la Unió Europea, Espanya està subjecta a la normativa comunitària. En el cas de la UE, dicta reglaments i directives, com per exemple:

• Directiva Marc de l’Aigua (2000/60/CE): Estableix un marc per a protegir l’aigua a tota la UE, obligant els estats membres a aconseguir un bon estat ecològic de l’aigua.
• Directiva d’Hàbitats (92/43/CEE): Busca la conservació d’hàbitats naturals i de fauna i flora silvestres.

Les legislacions europees obliguen Espanya a adaptar les seves lleis nacionals per complir amb aquests estàndards mínims, però també permeten establir normatives més estrictes si és necessari.

3. Normativa ambiental nacional: A l’àmbit nacional, l’Estat espanyol redacta lleis que són d’aplicació a tot el territori i que responen tant a necessitats internes com a la transposició de normativa europea, per exemple:

• Llei 7/2022 de residus i sòls contaminats per una economia circular. Dona una nova volta a la gestió dels residus en l’àmbit nacional, amb un enfocament més sostenible.
• Llei 21/2013, d’avaluació ambiental: Obliga a fer avaluacions de l’impacte ambiental per projectes que puguin afectar el medi ambient, assegurant que es considerin els possibles efectes abans de la seva aprovació.
• Llei 26/2007, de responsabilitat mediambiental: Introdueix el principi de “qui contamina paga”, assegurant que les empreses i persones responsables de danys ambientals els reparin.
• Llei 42/2007, de Patrimoni Natural i de la Biodiversitat: Proporciona un marc per a la conservació de la biodiversitat a Espanya, protegint espècies i ecosistemes.

 4. Normativa ambiental autonòmica: Les comunitats autònomes tenen àmplies competències en moltes àrees, inclosa la protecció del medi ambient. Cada comunitat autònoma pot promulgar la seva pròpia legislació ambiental sempre que no contradigui la normativa estatal o comunitària.

Per exemple, una comunitat autònoma pot establir normatives més estrictes per la protecció dels seus parcs naturals o per la gestió de residus. Això pot generar diferències significatives sobre com s’aplica la legislació ambiental a diferents parts del territori espanyol.

 5. Normativa ambiental municipal: Els municipis també tenen competències en matèria ambiental, especialment en àrees que afecten directament els ciutadans, com la gestió de residus, el control del soroll i l’ordenació urbanística. Els ajuntaments tenen la potestat d’emetre ordenances municipals que regulin aspectes específics del medi ambient, adaptant-se a les característiques i necessitats locals. Per exemple, un municipi pot establir restriccions sobre l’ús dels plàstics d’un sol ús, o crear zones de baixes emissions per millorar la qualitat de l’aire.

La legislació ambiental a Espanya s’adapta a diferents contextos amb l’objectiu de protegir el medi ambient però tenint present l’estructura descentralitzada de l’Estat.

El principal desafiament d’aquesta complexa estructura és coordinar les polítiques a diferents nivells (internacional, europeu, nacional, autonòmic i local) per assegurar un desenvolupament sostenible. Des de Grup Carles, posem el nostre equip d’experts en sostenibilitat a la vostra disposició perquè puguin resoldre els dubtes que us puguin sorgir sobre les normatives esmentades.