L’any 2023 començarà amb la reforma més profunda de la història del sistema de cotització dels autònoms

A partir de l’1 de gener de 2023, tots els col·lectius d’autònoms (RETA) passaran a cotitzar amb un nou sistema basat en els beneficis (ingressos reals).

Una cantarella que any rere any sonava com una reivindicació, enguany  entra en vigor.

La reforma, que va ser aprovada a correcuita i amb un horitzó temporal menor del que es preveia (3 anys), pretén rebaixar la càrrega de cotitzacions a qui menys guanys té i equiparar-la, en certa manera, a qui més guanya, per tal que beneficis i cotitzacions (i per tant les futures pensions) vagin de la mà.

El legislador ha aprovat un sistema de trams de benefici pels quals hi haurà quotes del RETA mínimes més altes a mesura que els guanys siguin més alts. Sense entrar en detalls, qui guanyi menys de 670 € al mes (tram 1) pagarà una quota mínima mensual de 230 €, i qui guanyi més de 6.000 € al mes pagarà una quota mínima mensual de 500 € (tram 12).

Per a cada tram, també s’estableix una quota màxima, concretament  de 260 € al mes per al tram 1 i de 1.270 € al mes per al tram 12.

Aquestes quotes i les seves corresponents bases de cotització establiran, doncs, els drets socials futurs en forma de pensió o incapacitat que es puguin derivar. A diferència de com es venia fent fins ara, en què la quota era totalment optativa a partir d’un mínim de 295 €, fins a un màxim de 1.270 € al més.

Les quotes, que encara no han explicat com s’aplicaran de forma provisional ja el proper mes de gener, al final de cada any seran revisades per la Seguretat Social, qui proposarà les definitives creuant dades amb Hisenda i enviant les liquidacions al col·lectiu. Aquest fet implica l’obligació de presentar la declaració de la renda a tot el col·lectiu d’autònoms, sense excepció i sense entrar en xifres mínimes d’ingressos.

Més control, més burocràcia, més obligacions i possiblement més despeses per a un col·lectiu, els autònoms, que si bé és molt heterogeni, ha rebut i està rebent els efectes més devastadors de la crisi econòmica derivada de la COVID i l’agreujant que ha derivat de la guerra a Europa.