Els purins a Catalunya i a l’Anoia

El juliol de 2019 es va aprovar el Decret 153/2019 de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes. Aquest Decret té per objectiu, entre d’altres, ordenar i donar resposta a la problemàtica dels purins a Catalunya.

És sabut que la relació entre la producció de nitrogen procedent de la dejecció ramadera i la contaminació del subsol i dels aqüífers, té un equilibri molt dèbil. També sabem que si es busquen responsabilitats tant a un costat com a un altre, no es trobaran causes clares, ja que hi ha zones a Catalunya que estan saturades per nitrogen i, en canvi, no hi ha presència ramadera.

Per tant, aquest Decret té la vocació d’ordenar el territori en funció d’una càrrega nitrogenada específica i, a partir d’aquí, poder utilitzar la dejecció ramadera com a fertilitzant amb més o menys intensitat segons la zona. Seguidament intentaré subratllar aquells aspectes que més ajuden a entendre aquest Decret.

Un dels punts importants, és tenir un control de la traçabilitat de les aplicacions de les dejeccions ramaderes que es fan als cultius i poder garantir que no hi hagi una duplicitat de terrenys receptors i, per tant, sobresaturació per nitrats al subsol. Aquest punt inclou un seguiment amb GPS, d’acord amb un règim de distàncies establert per l’administració competent entre la granja on es genera el purí i fins al cultiu on s’aplica. Aquest GPS anirà associat al vehicle de transport i transmetrà les dades a temps real per tal d’assegurar que s’apliquen les dosis de nitrogen necessàries per al cultiu i evitar la sobrefertilització.

A les zones saturades per nitrats, que fan complicat l’equilibri entre la càrrega nitrogenada generada per les explotacions ramaderes i el nombre d’hectàrees disponibles per a l’aplicació com a fertilitzant, es proposa la millora en origen de les dejeccions ramaderes, mitjançant sistemes de tractaments suficientment eficients com per poder reduir aquesta carga nitrogenada. Es potencia també la concentració del nutrient a la fracció sòlida per tal de disminuir la quantitat d’aigua a transportar i fer així un producte atractiu per poder ser transportat a més llarga distància.

L’Anoia com a comarca, tot i tenir alguns municipis que ja estan superant els valors de concentració de nitrogen acceptable, som deficitaris amb càrrega nitrogenada d’origen orgànic (animal) i, per tant, aquest Decret no ens afecta d’una forma especial, però si que ha de servir per garantir que les dejeccions que ens arriben procedents de llarga distància s’apliquen també de forma correcta.

En definitiva, aquest Decret té la intenció de garantir la correcta aplicació de les dejeccions ramaderes com a fertilitzant orgànic i que aquest fet no vagi més en detriment de la sostenibilitat mediambiental que aquesta problemàtica genera si es fa d’una forma no controlada.